Exposició a CaixaForum

Els bufons de Velázquez

Les deformitats de la cort de Felip IV es reflectien al mirall d'aquests personatges, dels que el geni va fer fabulosos retrats

zentauroepp45905337 barcelona 15 11 2018 icult exposici n de obras del pint181115165657 / JORDI COTRINA

Deixats pelMuseu del Prado, per a una exposició al CaixaForumCaixaForum de les que seria imperdonable perdre’s, acaben d’aterrar a Barcelona set obres de Diego Velázquez, inclòs el quadre titulat ‘Bufó amb llibres’,en què apareix un nan de mirada intel·ligent, una mica perduda i tristoia. El mestre sevillà va pintar en les seves teles una àmplia galeria de nansllunàtics, bufons i homes de plaer que entretenien els lleures de Felip IV. Encara que molts altres pintors també els van abordar com a tema pictòric, cap com Velázquez els va dispensar un tracte tan especial en número, respecte i intensitat. Aquests éssers marginals apareixen en almenys 12 de les seves obres, ja sigui com a objecte principal o bé en els marges, com és el cas dels nans Maribárbola i Nicolasito Pertusato, aquesta figura que sembla trepitjar el mastí a la cantonada dreta de ‘Las Meninas’.

Espanya va començar a desintegrar-se en la seva pintura. Les deformitats de la cort es reflectien al mirall dels bufons, dels quals el geni va fer fabulosos retrats: Pablo de ValladolidCalabacillasBarbarrojael Niño de Vallecas, un altre a qui li deien el Primo... Tant li van interessar que els experts han debatut durant dècades si Velázquez va ser un artista amb una consciència social avançada al seu temps o si aquests quadros obeeixen a la implacabilitat de la seva mirada, conceptes que, de tota manera, tampoc semblen contraposats. Tot i que fossin objecte de facècia, pertanyien al servei de la cort, disposaven de carruatge i rebien les seves racions corresponents. Que rigui la gent i que jo vagi calent.

Allà pelSegle d’Or, fora dels murs de palau, feia un fred vital tremend, com ara. Anys de males collites i teca pobra; com referia la dita, “no hay olla sin tocino ni sermón sin agustino”. Ciutats i camins ples de bandolersmurris a dojo, captaires i rufians. El quadro ‘Bufó amb llibres’ es va pintar cap el 1640, el mateix any de les sublevacions de portuguesos i catalans, el ‘corpus de sang’ que va esclatar per afartament. Sense fer sang amb els bufons i la cort, totes les grans crisis beuen de la mateixa font.