Ho saben els polítics a la presó, els seus advocats i els dirigents independentistes que des de les institucions o a distància clamen contra les penes sol·licitades en la causa del procés: no estava en mans de Pedro Sánchez modificar el relat dels fets de la fiscalia, encara menys el càrrec de rebel·lió.
Qualsevol pressió governamental hauria resultat estèril. Una ordre expressa de la Fiscalia General de l’Estat hauria topat amb el rebuig dels quatre acusadors del ministeri públic, i amb una assegurat tancament de files del Consell Fiscal. Una altra qüestió és com evolucionaran la vista oral i la via dels indults, que el Govern del PSOE manté oberta.
Per al president, el sumari de l’1-O és una calamitat heretada de Mariano Rajoy. Des de l’oposició, el líder socialista va donar recolzament perquè el Govern apliqués el 155, però la judicialització d’un conflicte d’arrel política, en última instància mitjançant la querella per rebel·lió, només és imputable a Rajoy.
Que l’Advocacia de l’Estat retirés l’acusació per rebel·lió era, per tant, el que podia fer l’Executiu després de l’apaivagament. Gest potser innocu de cara al judici, però clau quan el plet arribi al Tribunal d’Estrasburg, on a l’Estat li costaria defensar una condemna per rebel·lió que no va sol·licitar al Suprem.
"Moneda de canvi"
Igual que va exigir gestos amb els presos a canvi del recolzament parlamentari a Sánchez, el Govern de Quim Torra, pertinaç en l’error, ha anunciat el ‘no’ als Pressupostos de l’Estat en resposta a l’escrit de la fiscalia. Error denunciat fins i tot pel reu Jordi Sànchez, líder de JxCat en el Parlament: “La visibilització ostentosa d’aquesta demanda acabarà aconseguint l’efecte contrari del que suposadament busca”. Com altres presos, Sànchez rebutja ser “moneda de canvi”, demana un diàleg “discret” sobre els reclusos i advoca per negociar els comptes de l’Estat.
Seria lamentable que, en comptes de treballar amb intel·ligència per la llibertat dels presos, les forces independentistes els utilitzessin per dissimular la seva divisió i falta de projecte, palanquejant-se en les mobilitzacions de protesta per mantenir-se en el poder.