Josep Borrell, ministre d’Afers Exteriors, ha retirat l’estatus diplomàtic al delegat del Govern de Flandes per les nombroses declaracions crítiques del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a Espanya. L’última gota va caure dimecres passat quan Peumans va afirmar que "el Govern espanyol és incapaç de complir les condicions per formar part d’una Europa democràtica" i que "tancar polítics és un acte de violència".

Té raó Borrell al defensar la democràcia consolidada espanyola, però totes les raons naufraguen en aquesta presó preventiva que asfixia qualsevol possibilitat de donar aire a la normalitat. Tan fals és afirmar que vivim en una dictadura, com treure pit i assegurar que la nostra democràcia és impol·luta. Perquè aquest any a la presó de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez Jordi Cuixart i Jordi Sánchez és una taca massa profunda i dolorosa per ser obviada. Ningú que no observi la realitat amb el filtre de la revenja veu en el comportament dels dos activistes un bri de violència. Afirmar que aquesta es va produir és tergiversar tant el significat de la paraula que, amb la mateixa vara de mesurar que aplica Pablo Llarena, és l’Estat el que la comet. I aquesta reflexió s’acosta bastant a "tancar polítics és un acte de violència".

La manera més contundent de combatre les crítiques denigrants és no donar raons per alimentar-les. La justícia espanyola ha d’estar a l’altura de l’exigència democràtica.