Com si es tractés d’una pel·lícula d’acció ultraviolenta o com si ens haguéssim traslladat a les profunditats de la lluita entre narcotraficants mexicans, aquest últim any la Costa de Sol s’ha convertit en un camp de batalla obert entre bandes rivals i clans de la droga enfrontats per venjances que van més enllà de la delinqüència comuna i que s’estan convertint en accions que es poden qualificar, sense exagerar, de terroristes, perquè utilitzen el terror per aconseguir les seves finalitats.
¿Quins són? Ampliar o consolidar un radi d’acció criminal i deixar constància, als rivals, que no hi ha acció sense reacció, és a dir, que la revenja, en una espiral de violència molt preocupant, s’inscriu com a lema del món de l’hampa. La veritat és que la casuística és diversa: des de la mateixa dinàmica de les organitzacions en la seva particular lluita de poder (amb l’agreujant de la pressió policial al Camp de Gibraltar, que fa derivar els crims a Màlaga i a altres zones veïnes) fins a les accions de grups dirigits o individus amb ànims d’ascensió en el sistema, que actuen pel seu compte, amb pràctiques extremadament cruels, des d’assassinats a segrestos o explosions de bombes.
La policia, per la seva part, es queixa de falta de mitjans materials i humans per combatre el crim organitzat. Seria desitjable aturar el problema immediatament, abans que la realitat més sagnant dia rere dia superi la ficció.