Mentre hi hagi consumidors, hi haurà narcotràfic. És la simple llei de l’oferta i la demanda. La lluita contra el tràfic d’estupefaents ha de ser integral. És innegable que les accions en l’actualitat s’han de canalitzar per les vies més actives des de la perspectiva operativa policial, però l’enfocament ha de ser sistèmic. El 5% de la població adulta mundial va consumir drogues almenys una vegada l’any 2015. L’escalada en l’ús de substàncies continua sent la manera habitual per endinsar-se en el terreny de les addiccions i mantenir el ritme de consum que tants ingressos genera a les organitzacions criminals. Organitzacions que continuen estructurant-se com empreses i, per tant, buscant els canals més adequats per a l’entrada i distribució, i la Península continua tenint una posició estratègica de cara a Europa amb punts com la localitat d’Algesires, al Camp de Gibraltar, que s’erigeix com la via d’entrada per al 40% de la droga distribuïda al continent.

El principal problema per lluitar contra el narcotràfic a Espanya continua sent la desigualtat entre els mitjans fets servir pels professionals que combaten aquest negoci i la ingent quantitat de recursos amb què compten aquestes organitzacions criminals, que estan replicant el seu model de negoci d’èxit a les costes del sud del país. Una fórmula que triomfa en zones estigmatitzades per l’atur i la falta de futur i que implica no només els números de l’organització sinó la població, com ja es va viure fa dècades a Galícia, propiciant un caldo de cultiu extremadament violent que s’enfronta sense por a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, un fenomen que fins ara en aquest país no s’havia viscut. En les motivacions conductuals d’aquestes implicacions en el narcotràfic pesen, sobretot, la falta d’opcions laborals que garanteixin cobrir les necessitats quotidianes amb dignitat perquè el narcotràfic no es mostri com l’alternativa de feina més viable.

Les accions, per tant, han d’anar coordinades perquè tinguin possibilitat d’èxit contra aquesta xacra en exponencial desenvolupament. A més de l’imprescindible increment de mitjans i dotació d’efectius, és necessari un reajustament en el disseny de les polítiques de seguretat i de les mesures legislatives i judicials paral·lelament a programes educatius, sanitaris i d’ocupació, que brindin una alternativa plausible per a una població escurada econòmicament. L’èxit no rau en la incautació de grans quantitats, com les xifres de rècord obtingudes aquest estiu. Les organitzacions no fan apostes al buit, està clar que per aquestes partides intervingudes n’hi ha molts altres que s’han colat. L’èxit rauen parar la implementació d’aquestes estructures abans que adquireixin el poder i el posicionament suficient perquè no hi hagi tornada enrere.