No per produir, ni fabricar o vendre. No per llançar nous productes ni mercaderies o ofensives comercials per atreure els clients. Aquest, esclar, no ha de ser el paper d’un govern. Això ja ho fan els qui obren el seu negoci cada dia, els qui s’aixequen de matinada per acudir a la feina, els qui fan equilibris per arribar a final de mes...

Per al que sí que ha de servir un govern és per crear marcs, entorns, facilitar l’activitat i generar confiança a tots els agents econòmics, al marge de les ideologies i reivindicacions. I és evident que a Catalunya li falta el Govern. Sobre el paper el té, però els esdeveniments dels últims dies ho posen cada vegada més en dubte.

I més quan el mateix Executiu es posa data de caducitat, amb uns objectius merament de gestió i sense una imatge real d’unitat per emprendre els problemes dels ciutadans ¿A part de la independència què més uneix al president Quim Torra i al vicepresident Pere Aragonès? ¿I a la resta de representants de Junts per Catalunya i ERC?

I no és perquè el món del’empresa  requereixi que hi hagi un Executiu per funcionar. Aquesta és una condició necessària, però no imprescindible. A Itàlia podrien fer classes sobre com l’economia pot anar tirant perfectament sense necessitat que des de la política facin o deixin de fer. De fet, en moltes ocasions, gairebé millor que no facin.

Però tot té un límit. La sensació d’inacció efectiva es multiplica cada dia que passa i genera incertesa i frustració. Un any després que comencés la fugida de domicilis i seus socialsla fugida de domicilis i seus socials, en la majoria dels casos cap a Madrid, amb prou feines sembla que hagin canviat les coses. Fins i tot podria semblar que han empitjorat en cert sentit.

Tot just una de les grans empreses que van decidir fer la maletes 12 mesos enrere, ha tornat. La resta donen poques mostres de voler tornar. Tot i que la seu social sembla no ser gran cosa, és on s’hi troba el cervell de l’empresa, el centre en què es prenen les decisions estratègiques. I no és el mateix que es trobi a Catalunya que sigui en un altre territori.      

Però una vegada més,a la Generalitat semblen estar gesticulant massa ocupats i provant de retorçar el llenguatge perquè una autonomia aparent sigui una república ¿I la política econòmica? ¿I la fiscal? ¿I la social? ¿Potser pot un govern autonòmic o d’una altra naturalesa tenir credibilitat si ningú sap el que pretén ni cap a on es dirigeix?

En aquests casos només hi ha dues solucions: moure la banqueta i posar-se a treballar de forma efectiva; o convocar eleccions i veure si de les urnes sorgeix un Executiu que, al marge de les seves idees i reivindicacions, prengui els comandaments del Govern i, en lloc de limitar-se a gestionar l’aplicació de polítiques dirigides a millorar el benestar dels ciutadans.