Entre negar-se al diàleg perquè "hi ha una pistola sobre la taula" i parlar de solucions polítiques a problemes polítics,hi ha una diferència notable. Abismal, per ser exactes. Les paraules de Casado (i els fets: la proposició de llei perquè es prohibeixin els indults per rebel·lió i sedició) són un insult a la intel·ligència i l’expressió embogida del piròman que descriu amb una alegria irracional el moment en què les flames s’apoderen del cel. Un indult no serà acceptat pels independentistes perquè implica reconèixer el pecat, però des de la perspectiva de l’Estat un indult hauria de ser vist no només com a un perdó sinó com una alternativa política raonable. El contrari es diu revenja, que és el que està proposant Casado. I la vil comparació amb les armes és senzillament immoral.

A l’altre costat, el Quebec i la Clarity Act. La llei de Claredat canadenca no és la panacea (el Canadà envia i decideix, a posteriori, quin és el percentatge d’una "majoria clara" a favor de la secessió), però incorpora la part essencial del dictamen del Tribunal Suprem de 1998 sobre la legitimitat d’un referèndum. El Quebec no té el dret unilateral a separar-se, però si els ciutadans així ho manifesten clarament, el Govern d’Ottawa té l’obligació d’obrir negociacions amb el de Mont-real per fixar un acord.

Parlar de solucions polítiques al Canadà passa per aquí. I no és poc. Molt més que parlar de pistoles i odi.