Després de la sortida de Mariano Rajoy i la decisió de María Dolores de Cospedal de deixar la presidència del PP de Castella-la Manxa, la renovació del partit conservador es completa amb l’abandonament de Soraya Sáenz de Santamaría de la vida política de Soraya Sáenz de Santamaría. Amb aquesta decisió, l’exvicepresidenta del Govern rebutja erigir-se en l’oposició interna a Pablo Casado i tanca una etapa, la del 'marianisme', en la qual la formació de dretes va assolir enormes cotes de poder.
Funcionària de l’Estat, Santamaría mai va ser una política de partit; la seva especialitat era la gestió de l’Administració. Malgrat això, va aconseguir imposar-se en la primera ronda de les primàries del PP, i Casado va necessitar un pacte amb els fidels de Cospedal per derrotar-la.
Fracassat el seu intent de liderar el partit, l’exvicepresidenta opta per abandonar la política amb la sensació que potser va ser la política la que la va abandonar a ella La crisi catalana li va passar una enorme factura a la llavors vicepresidenta, responsable de la Generalitat mentre va durar l’aplicació del’article 155 de la Constitució i cap visible d’una operació Catalunya que va arribar tard i malament i, per tant, va fracassar.
Poques persones han acumulat tant de poder a l’Espanya democràtica com la vicepresidenta Santamaría. El seu ésun llegat omplert de clarobscurs, però ni tan sols els seus adversaris més acèrrims li neguen una tenacitat i una capacitat de treball que s’han revelat insuficients per fer el salt al lideratge polític.