PP i Ciutadans pugnen per ser el partit que més rèdit electoral tregui de la crisi catalana en una competència nacionalista malsana amb cap indici constructiu. Les dues formacions polítiques s’han posat d’acord en provar de desgastar el Govern del PSOE, en minoria en el Congrés amb 84 diputats, a costa de Catalunya, i han demanat gairebé alhora que el Govern es plantegi aplicar ja o pròximament el 155.
Les dues formacions es basen en les declaracions polítiques de Quim Torra a la presó de Lledoners el dia de l’aniversari dels atemptats gihadistes de la Rambla i Cambrils, en què apressava a atacar l’Estat injust fins que els polítics presos quedin en llibertat. Xavier García Albiol ha demanat al Govern que estudiï si pot ser un delicte d’apologia de la violència.
Si bé el discurs del president de la Generalitat va ser a propòsit provocador, les declaracions polítiques no són fets constitutius de delicte i, per tant, no són un argument per demanar la suspensió d’una autonomia en una democràcia, com han recordat a Albert Rivera i a Pablo Casado, amb encert, la vicepresidenta del Govern Carmen Calvo i la ministra de Defensa, Margarita Robles. A la valoració política s’ha afegit la de la fiscal general de l’Estat María José Sagarra, que ha tancat l’assumpte afirmant que aquestes declaracions concretes no són punibles.
La situació a Catalunya no és la mateixa que fa un any, per més que els populars i la formació taronja s’esforcin a tornar al passat de què venim. Judicialitzar la política, en comptes de gestionar el conflicte, ha sigut el gran error de la gestió política de l’Executiu de Mariano Rajoy, ha portat un desgast enorme de les institucions de l’Estat i un embolic judicial molt difícil de resoldre. Si el sobiranisme va anar massa lluny en la seva fugida cap endavant i el seu pols a l’Estat, aquest no va fallar per feble, si no per anquilosat.
Després d’un any que seria per oblidar si no fos perquè queden polítics presos i una bretxa oberta entre Catalunya i l’Estat que no permet girar full, les fórmules per encarrilar la crisi no poden passar per tornar a repetir els errors. La política de la provocació, i això serveix per a tots els bàndols, no pot ser la via.