Si algú ens preguntés el nom d’una atleta espanyola amb resultats rellevants, ¿podríem respondre en menys de 5 segons? I ¿d’una tennista, o una nedadora, o una jugadora de rugbi, o d’una gimnasta?  I sobre les entrenadores, ¿en coneixem alguna? ¿Realment coneixem el talent de les professionals de l’esport i els podem atribuir nom i cognoms?

Podria aventurar-me a dir que la majoria de la ciutadania no tindria resposta a les preguntes anteriors. Segurament, tampoc sabria respondre per què no coneixen més dones esportistes.

És un fet, que les esportistes tenen molt bons resultats i la societat ho desconeix. Pot ser que tinguem sort i que alguna persona hagi llegit o escoltat una notícia sobre esport femení, tractats com un fet anecdòtic o, fins i tot, un fet heroic. Si continuem tenint sort, el titular de la notícia i/o les imatges que il·lustren la notícia destacaran la dona com a protagonista. No obstant, en la majoria dels casos se les tracta com un objecte, se li atribuiran uns adjectius marcats pels estereotips de gènere i ni esmentaran el nom de la que hauria de ser la protagonista de la notícia, l’esportista.

Només cada quatre anys

Durant els últims mesos, sembla que l’esport femení és millor que mai. Sembla que tenim un 'boom’ de bons resultats de les esportistes espanyoles. La problemàtica no és que ara tinguem millors esportistes que fa cinc anys, i per tant tinguem notícies per oferir, sinó que portem dècades amb bons resultats, on les esportistes són líders en les seves modalitats. A Londres 2012 i Río 2016, les dones van aconseguir més medalles que els homes al medaller espanyol. Els mitjans de comunicació ho van remarcar. La reflexió que hauríem de fer és per què només es publiquen notícies d’esport femení cada quatre anys coincidint amb els Jocs Olímpics. ¿Per què no reconeixem l’esforç, el talent i els resultats de les esportistes de forma periòdica, els 365 dies de l’any?

En els Jocs Olímpics de Barcelona-92, fa més de 25 anys, hi va haver un salt quantitatiu amb el nombre de dones participants en els Jocs (un 29%). Aquest fet es va notar de forma qualitativa, ja que elles van aportar 8 medalles del total de 22. A mesura que la dona s’ha incorporat a la competició, el nombre de medalles femenines s’ha incrementat.

Sembla que hem reaccionat i que les dones comencen a visualitzar-se. Comencem a veure més notícies sobre els seus resultats. El que sorprèn és que no ha sigut fins al 2018, amb un 'boom’ del feminisme, on les xarxes socials han ajudat a reconèixer el talent i reivindicar que elles també es mereixen el seu espai a la secció d’esports.

Constantment parlem d’audiències o de vendes. No podem oblidar que una de les principals raons que es donen per no emetre esport femení o per deixar de banda les notícies d’esport femení és la falta d’audiències o justificar que l’esport femení no interessa. Si no es mostra, si no s’emet a les pantalles, si no escrivim i fem les esportistes més visibles, serà complicat generar audiències i interès. Allò del que no es parla, que no es coneix, no existeix.