El sentit homenatge a les víctimes del 17-A ens recorda el terror que va assolar la Rambla fa ara un any. Després d’aquests atacs perpetrats pel cec odi radical, els Mossos van desplegar un operatiu especial sense precedents per poder fer front a la tragèdia i garantir la seguretat dels ciutadans. Catalunya viu en alerta terrorista nivell 4 des d’aleshores i es concentra, juntament amb les forces de seguretat de l’Estat, a prevenir que pugui produir-se un altre atemptat gihadista. És acceptable reconèixer la gran tensió a què ha estat sotmesa durant l’últim any la policia autonòmica catalana, que té les competències de la seguretat ciutadana, en exclusiva, i les de la lluita antiterrorista, compartides amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en col·laboració amb les policies locals.

A la lluita contra un sagnant enemic invisible com és l’islamisme radical es va sumar, la tardor passada, la tensió pel procés sobiranista. Ara, els Mossos d’Esquadra han esclatat al denunciar sobrecàrrega de feina, impagament de les hores extres acumulades i dotació insuficient de recursos per realitzar efectivament la seva feina. Amb bon criteri, la priorització de la prevenció del terrorisme ha concentrat els esforços. Però al no incrementar la plantilla ni els recursos, s’han tret d’altres tasques de seguretat ciutadana no vinculades al terrorisme i que realitzaven els Mossos amb gran eficiència. La més important és la prevenció de delictes relatius a la seguretat ciutadana, com ara els robatoris a domicilis i la violència i els furts al carrer, entre d’altres. I precisament aquesta reducció d’aquestes tasques, que ajudaven a disminuir les taxes d’aquests delictes, es produeixen en un context en què la pressió turística sobre els barris de Barcelona també generamés conflictivitat.

El desplegament dels Mossos es va realitzar amb l’objectiu d’assolir una plantilla de 18.000 policies el 2015 i el 2018 no assoleixen els 17.000. Entre els anys 2011 i 2017, com a conseqüència de les retallades de la crisi, el cos no va realitzar noves convocatòries d’efectius. És hora que es revisi a fons les carències del cos incorporant les noves necessitats. En l’àmbit de la seguretat, prevenir abans que curar és el més important.