La clau

Coses que ja s'han trencat a Catalunya (3)

No és estranya l'obstinació independentista de negar que el procés ha fracturat Catalunya. Admetre-ho suposaria confessar el trencament social causat per la seva estratègia, és a dir, el seu fracàs

zentauroepp39726071 spain s king felipe vi 5thl spanish prime minister marian170818121140 / JAVIER SORIANO

La dirigència independentista considera heretgia tota menció a la fractura que el xoc identitari ha produït en la societat catalana. La bretxa, des d’aquest punt de vista, és una fal·làcia mésfal·làcia  d’aquesta dictadura feixista i colonial que tan ben acolorida surt de l’enginyós taller de creativitat independentista.

Les mostres de traumatisme polític, social, familiar i personaltraumatisme  formen part des de fa molts mesos del paisatge quotidià català. De la mateixa manera que fa un any l’agit-prop  secessionista va pintar una porta sobre un mur i va animar la gent a sortir a través de l’artifici, avui prova de dissimular el trauma social. Unes vegades maquilla la bretxa de simple trobada d’opinions. I d’altres, de tergiversació de la realitat que excita i brinda sensació d’impunitat a aquest feixisme de què parla el president de la Generalitat, Quim Torra, amb tanta desimboltura com escassa memòria de la seva pròpia obra escrita i oral.

No és estranya l’obstinació independentista de negar que el procés procésha fracturat Catalunya. Admetre aquesta realitat suposaria confessar el trencament social causat per la seva estratègia, és a dir, el seu fracàs.

Commemoració del 17-A

No hi ha fractura en la societat, insisteixen els altaveus sobiranistes, però encara cal veure que Catalunya sigui capaç d’honrar unida la memòria de les víctimes dels atemptats gihadistes del 17-A. Abans que Òmnium i, després,l’ANC  posessin el fre aquests últims dies, Torra,Elsa Artadi i altres membres del Govern feia setmanes que convertien la luctuosa convocatòria en una nova campanya contra l’Estat, en aquesta ocasió focalitzada en el rei Felip VI. Defenestrats Mariano Rajoy i el PP, i amb el socialista Pedro Sánchez posant espelmes per la distensió, l’independentisme rigorista de Carles Puigdemont i Torra necessitava un altre arxienemic per mantenir cohesionada i tensa la feligresia.

Però no hi ha fractura, repiquen les campanes sobiranistes mentre els seus mitjans escarneixen l’exconseller  Santi Vila per renegat i per homosexual. Aquesta és la taxació moral del moment.