Cristina Cifuenteses va resistir amb dents i ungles a deixar els càrrecs polítics després de conèixer-se l’escàndol del seu màster fraudulent. Van ser sis setmanes, sis, de negar la realitat sense indici de rubor i amb un aplom inconcebible. Sis setmanes pretextant fosques conspiracions polítiques i personals per justificar l’injustificable. Algú va decidir a la fi acabar d’una vegada amb aquella agònica exhibició d’impudícia i va treure d’un calaix una gravació antiga que mostrava Cifuentes apropiant-se sense passar per caixa d’unes cremes cosmètiques en un comerç de Vallecas. Això va ser el que va acabar amb la resistència de Cifuentes.
Foc amic, sens dubte. Perquè el PP ja anava més que servit amb els seus assumptes. Les seves nombroses trames de corrupció i la sentència contra l’ominosa xarxa Gürtel,la sentència contra l’ominosa xarxa Gürtel combinades en el temps amb la intuïció i l’audàcia del socialista Pedro Sánchez, van acabar expulsant del poder els conservadors i van forçar un canvi de lideratge en el partit.
I llavors va arribar Pablo Casado, aixecant-se sobre l’ala més dretana de la formació i enarborant la bandera de l’honestedat. Però Casado tenia els peus de fang. Ho sabia ell i ho sabien els dirigents que el van alçar a la cúspide. Sobre ell pesava un escàndol clonat del de Cifuentes. Potser van pensar aquests padrins que un màster fraudulent de més o de menys passaria desapercebut com una gota a l’oceà de corrupció en el qual el partit sempre va navegar.
Indicis de delicte
El relativisme és útil en aquests casos, però la proximitat de l’escàndol de Cifuentes hauria d’haver encès alguna alarma en el congrés del PP. No va ser així, i si es va encendre algú va córrer a apagar-la. Avui, només dues setmanes després, la justícia ha apreciat en Casado indicis de prevaricació i suborn en l’obtenció del seu màster. La pena per aquests delictes pot arribar a set anys d’inhabilitació.
"El que m’han fet no l’hi han fet a ningú en aquest país", clama Casado. No és cert. El que li han fet a ell l’hi han fet a uns quants més, tots lligats al PP i alguns ja imputats: donar-los un títol acadèmic sense exigir-los la dedicació, el treball i els diners aportats pels seus companys d’aula.