Veient com està tot, cada vegada resulta més urgent inventar un superheroi. O una superheroïna, m’és exactament igual. Però no perquè es dediqui a salvar la gent dels atracaments o de qualsevol tipus de crim, perquè per a això ja hi ha la policia. Parlo d’una superheroïcitat que aconsegueixi el que ningú no s’ha atrevit a fer, probablement perquè tothom creu que no és necessari en absolut. Però ho és. I molt.

El superheroi (ho diré en masculí, però hi incloc els dos sexes) que necessita la humanitat ara és un que, amb la seva capa i la seva expressió de bondadosa fortalesa, estigui pendent de les injustícies intel·lectuals que es cometin cada dia, en la vida real i a les xarxes socials. Per exemple, si un individu critica algú talentós utilitzant arguments simples i convencionals, el nostre heroi es vestirà molt ràpid, es posarà la capa i arribarà volant fins al lloc on s’està produint la injustícia. Allà, sense utilitzar la violència física, defensarà el talentós humiliat, argumentant-ho amb una intel·ligència que deixarà sense paraules el ximple humiliador.

A Twitter podria fer molt bé la seva feina, llegint amb el seu portentós cervell de superheroi tots els missatges feridors a persones bondadoses i talentoses, i responent-los amb sentències breus i intel·ligents. ¡Quin plaer llegir el Super Defensor del Talent!

Però, sens dubte, la feina més espectacular la desenvoluparia als llocs de treball. Quan un empleat rebés un esbronc injustificat del seu cap o (no siguem populistes) quan un cap fos ridiculitzat per un empleat estúpid, el nostre superheroi hi arribaria volant, trencaria el vidre de l’edifici d’aquesta empresa i, amb el seu verb fàcil i el seu talent descomunal per a la rèplica, faria una defensa intel·lectual impecable del pobre humiliat. Una vegada feta la seva feina, sortiria pel mateix buit de vidres que havia trencat i viatjaria per l’aire, escoltant els aplaudiments de tota una ciutat, que sap que el necessita.

Els altres salvadors de la humanitat són importants, no dic que no. Superman està molt bé, i Batman i Spiderman, i tots aquests que es dediquen a impedir que ens facin coses lletges pels carrers, però no em diguin que el Super Defensor Verbal no és d’una utilitat extrema.

Però no somiem. Aquest magnífic defensor no existeix. Ni tan sols hi ha indicis que hagi d’arribar des d’algun planeta llunyà. Així que, mentre estiguem sols, siguem nosaltres mateixos, fent pinya, els qui fem la feina que ens hauria de fer ell.

Cada vegada que algú es fiqui amb el talent a les xarxes, sortim tots junts a defensar-lo. I als carrers. I a les nostres feines. Siguem nosaltres el Super Defensor Verbal.