Durant anys va ser l’alumna avantatjada de la Unió Europea. Polònia va saber suplir amb ambició, tarannà i intel·ligència les carències polítiques i econòmiques que venien marcades per la seva història recent i convertir-se en un actor destacat en el club comunitari. Allà hi va ser Radoslaw Sikorski, que al capdavant del Ministeri d’Exteriors va despertar les consciències dels líders europeus sobre la necessitat de reforçar la política exterior comuna. I encara hi és Donald Tusk, que va passar directament de la direcció del Govern polonès a la del Consell Europeu.

Però tot es va torçar amb l’arribada al poder el 2015 de Llei i Justícia (PiS), el partit ultraconservador, nacionalista i euroescèptic de Jaroslaw Kaczynski. Un partit que ha decidit utilitzar tots els ressorts del sistema democràtic per minar-lo des de dins, convertint-se així en un dels desafiaments més grans de la Unió.

Deriva autoritària sense precedents

El Tribunal Constitucional, la judicatura, la Fiscalia General de l’Estat, els mitjans de comunicació... La voracitat reformista no té límits en una deriva autoritària sense precedents i totalment contrària a l’Estat de dret i als valors i principis de la UE.

L’últim episodi en aquesta escalada ha posat els jutges polonesos en peu de guerra, encapçalats per la mateixa presidenta del Tribunal Suprem, Malgorzata Gersdorf, que ha desafiat obertament l’acabada d’introduir llei que obliga els jutges a jubilar-se als 65 anys. A més d’a ella, la nova norma afectaria 27 dels 72 membres del Suprem. On el Govern apel·la a la necessitat d’acabar amb la corrupció i amb vestigis de l’època comunista, la judicatura i l’oposició hi veuen un descarat intent de purga a fi d’acabar de controlar el poder judicial.

Sense precedents

Han sigut precisament els successius atacs a la independència del poder judicial el que ha portat la Comissió a posar en marxa, per primera vegada en la seva història, l’aplicació del’article 7 del Tractat de la UE, que permet denunciar, sancionar i, en última instància, suspendre del dret a vot aquells països que violin l’Estat de dret. S’hi afegeix, aquesta mateixa setmana, un procediment d’infracció en relació amb la llei que afecta el Tribunal Suprem.

Més que amb preocupació, el Govern polonès ha respost a les institucions europees amb xuleria. Sap bé que difícil serà portar l’article 7 fins les seves últimes conseqüències, ja que desposseir un membre del dret a vot requereix unanimitat i Hongria, instal·lada en una deriva similar, no estaria disposada de proporcionar-la.

Resposta al carrer

La resposta pot venir, una vegada més, del carrer. La societat civil polonesa ja ha demostrat altres vegades la seva determinació per defensar els valors democràtics. De moment, han sortit milers de persones a donar suport a Gersdorf en la seva “insubmissió” laboral. Lech Walesa, el mític expresident que va contribuir a forjar la caiguda del comunisme al país, ha cridat a una campanya de desobediència civil. Malgrat el que la victòria de PiS podria indicar el contrari, Polònia continua sent majoritàriament un país europeista, amb un 70% dels seus ciutadans que veuen el futur de la Unió amb optimisme i amb un 80% que se senten ciutadans europeus. Mereixen ser escoltats, també pel seu Govern.