Donald Trump va fer marxa enrere. La pressió contra la separació de les famílies d’immigrants sense papers i l’inhumà tancament de nens de totes les edats en gàbies va provocar una allau de duríssimes crítiques, des de les pronunciades per exprimeres dames nord-americanes normalment silencioses, com Rosalyn Carter i Laura Bush, i elpontífex, fins a la brutalportada de la revista ‘Time’, exemple de periodisme de qualitat i de consciència cívica.

Fer marxa enrere és estrany en un personatge altiu i bocamoll com Trump. Però no ens enganyem: al president dels EUA no l’han commogut ni la gravació, duríssima de sentir, amb les veus de nens de 2 a 6 anys demanant que els portin amb els seus pares, ni les esposes d’expresidents ni el Papa de Roma. I al seu partit, el Republicà, tampoc. La por de l’efecte negatiu que la brutal imatge d’aquesta crisi pot causar a la seva formació davant de les eleccions de meitat de mandat al novembre és el que explica el gest. En realitat, el que preocupa Trump i el seu partit és haver-se passat de la ratlla amb un tema tan sensible com són els nens engabiats. Això no vol dir que el debat migratori desaparegui. La frontal oposició a la immigració ja li va servir per guanyar les eleccions i ara tornarà a utilitzar-lo perquè sap que dona rèdits.

La llei inhumana de ‘tolerància zero’ que permet separar pares i fills immigrants sense papers segueix ben viva, només que ara s’aplicarà de forma menys vistosa perquè continua sent una potent arma electoral. Les famílies continuen separades perquè no se sap com es produirà la reunificació. No n’hi ha prou amb la paraula o la firma de Trump al peu d’un decret presidencial. El sistema està col·lapsat i no té respostes eficaces ni humanes. Trump ha fet marxa enrere de l’aplicació d’un aspecte d’aquesta llei, però continua pensant el mateix. No ha desautoritzat els seus propis qualificatius sobre els immigrants, de qui ha dit que són “els pitjors criminals”, que “tots tenen la sida” o els ha qualificat de “violadors”. El llenguatge deshumanitzador que criminalitza els migrants segueix plenament en marxa. És la mateixa tàctica utilitzada pels feixismes en els pitjors temps del segle XX. Això és així a un i altre costat de l’Atlàntic. I les notícies que venen de les capitals europees de cara a la cimera de finals de mes no són gens encoratjadores.