Sacsejar els pilars de la convivència no podia ser innocu. L’agreujament del conflicte amb l’Estat ens ha deixat en herència una societat profundament fracturada. Encara que són molts els catalans no alineats de manera militant, s’agreuja la polarització entre dues comunitats que se senten igualment agredides. D’una banda,l’independentisme organitzat, desposseït del poder autonòmic, privat de la promesa república i amb els seus líders entre reixes o fugits. De l’altra, els catalans que o bé se senten espanyols, o simplement estan farts que la sobirania s’apropiï dels carrers. 

Per la seva reiteració, els incidents entre uns i altres ja no es poden catalogar d’anecdòtics. Sigui a costa dels llaços grocs escampats per totes les ciutats catalanes o dels milers de creus plantades a les platges, se succeeixen els enfrontaments verbals i, fa poc, també físics. El més greu, el registrat aquest dilluns a Canet, on uns d’encaputxats van agredir els qui defensaven el cementiri groc.

Davant d’aquesta escalada de la tensió, com ja hem advertit des de fa algun temps, no es pot continuar aplicant draps calents. Si la llibertat d’expressió empara elsCDR  per disseminar la seva simbologia a tot arreu, com sosté l’independentisme, el mateix es podria vindicar respecte als qui reclamen la neutralitat de l’espai públic, sempre que ho facin sense violència. 

Anem malament si l’única resposta política a aquest fenomen inquietant és la pretensió d’alguns ajuntaments de sancionar els qui atemptin contra els símbols sobiranistes. ¿Què serà el següent? ¿Que sigui obligatori penjar el llaç groc de totes les façanes?

El deure moral dels polítics, i del president Quim Torra quan formi un Govern efectiu i no efectista d’una vegada per totes, és treballar per la reconciliació, no escalfar més els ànims. No hi ha tàctica política a curt termini que justifiqui posar en risc la pau social a Catalunya.