Demà, dilluns 23, serà el primer Sant Jordi, des de fa exactament 22 anys, que no estaré present a Barcelona. Al llarg de 22 anys, cada 23 d’abril, he rebut cartes, peücs per a nadó, declaracions d’amor, roses de tota mena i color, i regals molt variats que anaven des d’agulles de pit  a il·lustracions dibuixades a mà en exclusiva per a mi.

Prendre aquesta decisió ha sigut molt dur, però arriba un moment en què s’han de tancar etapes.  Vaig tenir molt complicat publicar el meu últim llibre en una editorial gran així que vaig decidir autoeditar-lo. I mentre el meu llibre es considerava molt poc comercial, la meva exeditorial considerava convenient publicar el llibre d’un youtuber que avui dia està imputat per cinc delictes (dues denúncies de maltractaments per part de dues exparelles, i tres per assetjament i abús sexual a menors). Per si no n’hi hagués prou, només cal veure les faltes d’ortografia que el youtuber va esquitxant als seus missatges en xarxes socials per entendre que és impossible que aquest noiet (o presumpte noiet, és més gran del que sembla) hagi escrit un llibre. Dono per fet que algú el deu haver escrit per ell.  A ningú li sorprèn quan veu que la noia que més firmes té aquest any és una youtubera que presumeix de no llegir mai, i que precisament per això es va banyar en espuma en una ciutat que pateix sequera endèmica i on el subministrament d’aigua es tallarà d’aquí un mes. Perquè no llegeix. Perquè no se li havia passat pel cap, abans d’emprendre aquest viatge de luxe –que era en realitat una campanya de publicitat–, llegir una guia o una mica d’informació sobre el país al qual es dirigia. 

Tampoc sabia que és il·legal (aquí i a l’Àfrica) publicar fotos de menors sense permís dels seus pares, molt menys publicar-les en el context d’una campanya publicitària, i en un contenidor publicitari.

Arran de l’últim llibre que he escrit he rebut més de mil missatges. Un per cada tres llibres venuts. La majoria dels que m’escriuen ho fan  per les mateixes raons (excepte algun despistat que encara m’envia fotopolles, és clar). 

Addictes al sexe, al menjar, a tallar-se, persones que pateixen ansietat o depressió crònica, supervivents d’abús o de maltractament. Algunes d’elles molt joves, menors. (Des d’aquí aprofito per explicar que és impossible que us respongui a tots). Persones que se senten estranyes en un món que promou una felicitat de gominola, una felicitat que els resulta profundament aliena.

Ells i jo som capaços de ser feliços, per descomptat, no estem deprimits a totes hores, però, en la foscor, abans de dormir, just quan tanquem els ulls, ens trobem amb imatges intrusives que crèiem desterrades i que tornen. Gent que ho hem provat tot. La teràpia, el Reiki, el ioga, les pastilles, l’exercici a nivell obsessiu, enamorar-nos de qui no ens convé. Gent que ens sentim febles però que som extraordinàriament forts, perquè d’alguna manera hem arraconat tot allò en un racó del subconscient i ens les hem arreglat per avançar.

Les coses serien molt més fàcils si tothom reconegués que existim i que la gent que ens va agredir també existeix. Si no ho ocultéssim tot sota un mantell espès de silenci i de vergonya tòxica. Mentrestant allà estarà el youtuber firmant. Gent com nosaltres es trobarà una mica perduda entre l’oferta editorial d’influencers, youtubers i gilipolles diversos. De gent que ens enganya venent-nos plaer i anomenent-ho felicitat. Gent que fa un enorme negoci de vendre objectes i serveis que presumptament ens faran feliços: menjar, viatges, roba, cosmètics, gimnasos. Els hem cregut i hem confós les petites recompenses curtterministes amb la felicitat. Ens hem tornat addictes. I al buscar l’alleujament immediat ens oblidem de nosaltres mateixos. I quan el mecanisme per sortir d’aquesta insatisfacció és buscar més recompenses a curt termini és quan arriba l’addicció, la depressió i totes aquestes històries que m’arriben a les cartes.

Si ets un d’aquells com nosaltres potser demà t’hauries d’oblidar de la marea consumista i bolcar-te més en l’amor. L’amor de veritat no necessita que li regalis res (ni tan sols un llibre i una rosa). 

Excepte, comprensió, una orella atenta i temps.