La modificació de la llei concursal del 2015 va permetre la presentació en jutjats civils de concursos de creditors per part de persones físiques, en un procediment similar al de la suspensió de pagaments per a empreses. És l’anomenada segona oportunitat, allò que en el món anglosaxó és una pràctica estesa (fresh start) que fa possible que les famílies perjudicades per impagaments procedents de la crisi, de l’adveniment de circumstàncies agreujants o com a responsables d’un aval a tercers puguin ajornar el deute, aturar les execucions judicials i paralitzar l’embargament immediat.

Una de les pitjors conseqüències, aquests anys, no només ha sigut la pèrdua del domicili en desnonaments dramàtics sinó l’obligació de continuar fent front a uns pagaments per béns dels quals ja no es disposa, en una espiral que impossibilita una vida en condicions. La segona oportunitat, poc coneguda fins i tot per professionals, no preveu l’exoneració total, encara que ja s’han donat sentències en alguns jutjats que, demostrant la bona fe i voluntat del deutor i l’intent de mediació extrajudicial, asenteixen en la condonació efectiva. 

En qualsevol cas, la falta de voluntat política per divulgar i incentivar aquesta possibilitat de redreçar el rumb i els elevats costos del procés provoquen que l’alternativa sigui poc utilitzada. Per pròpia lògica, una justícia gratuïta seria, en aquest cas, un instrument eficient per a molts dels ciutadans víctimes de la crisi.