Com que els anys anteriors alguns amics es van quedar frustrats per haver-se despertat tard, ara no tindran excusa, perquè s’acaben d’obrir les preinscripcions per a aquest fes-tival de dansa, una de les fites culturals més insòlites, lúdiques, solvents i destacades del sud d’Europa.

Com quasi tot el que és singular en aquest país, Deltebre Dansa és fruit de l’empenta d’un creador. Els despatxos oficials i qui els gestiona haurien de tenir la humilitat de saber-se facilitadors, molt rarament dissenyadors. FiraTàrrega no va sorgir d’un despatx sinó de la trobada d’un alcalde excepcional, Eugeni Nadal, i Joan Font, l’ànima de Comediants. Xavier Fàbregas, des d’aquella incipient Generalitat, s’hi va abocar exemplarment per ajudar a fer-la néixer.

  Més endavant, van venir les grans, i les mitjanes, iniciatives institucionals. Moltes han funcionat, però les singulars, les que no son adotzenades per naturalesa com el Liceu o l’Auditori, sorgeixen de la imaginació i la pacient energia d’un sol individu. Paradigma Fabià Puigserver. Paradigma Salvador Sunyer, l’artífex de Temporada Alta. Paradigma Lluís Cabrera-Taller de Músics, Magí Seritjol-Tarraco Viva i una nòmina més territorial que capitalesca, no gaire extensa però crucial de sísifs convertits en titans.

Paradigma Roberto Olvan, el tortosí universal que porta Deltebre Dansa a les venes i té, com els altres, l’habilitat de generar complicitats i la capacitat de fer coses grans amb mitjans pobres o paupèrrims.

Només per l’entorn, el Delta al juliol, ja valdria la pena desplaçar-s’hi. Encara que tingués lloc als aiguamolls de l’Empordà, tristos i encongits, ofegats per l’entorn, la cita resultaria imprescindible pel ventall que va de les elits de la dansa al públic participatiu, és a dir així mateix creatiu. És moment d’inscriure-s’hi, de reservar lloc i tiquets, de contribuir a fer que el que és gran no sembli menys gran perquè no passa a Barcelona o a Girona.