No hi ha dubte que internet i les xarxes socials impulsades pels gegants de la tecnologia han sigut els motors de la globalització i han contribuït a la construcció d’un món més obert i interconnectat. Però els incontestables avantatges d’aquest escenari sense fronteres dominat per la immediatesa en els fluxos d’informació i comunicació fa temps que exhibeixen una cara cada vegada més preocupant. 

L'escàndol recent de la filtració massiva de dades de 87 milions d'usuaris de FacebookFacebook a través de la consultora Cambridge Analytica suposa una clamorosa evidència de la fragilitat i vulnerabilitat de la xarxa en la custòdia d’informació personal utilitzada sense consentiment dels afectats per a fins opacs. O no tan foscos, perquè ja són moltes les proves que informació robada hauria pogut ajudar Trump a arribar a la Casa Blanca. Lògicament, la primera resposta de la comunitat internauta, amb els gegants empresarials al capdavant, ha sigut demanar responsabilitats i també més reforços dels controls per garantir el dret fonamental de la privacitat del ciutadà. Però el cas Facebook ha de servir així mateix per posar fi a la innocència amb la qual sovint l’usuari accedeix al ciberespai. Allà no hi ha res que sigui invisible ni gratuït. Tots els passos, per innocus que semblin, deixen empremta i poden servir de producte comercial en el gran mercat del big data publicitària o política. Per això cal ser prudents navegant. Ens vigilen.