Fa anys que pateixo rinitis al·lèrgica. No és estacional, i per tant no en puc culpar ni plataners ni gramínies en aquesta primavera intensa que estem vivint. Però reconec que enguany noto una simptomatologia simbòlica afegida en l’ambient per tot el que ens envolta. I no vull posar-me una mascareta.
Com escrivia fa uns dies en aquest mateix diari, necessitem una mica d’aire per respirar. Ara un tribunal alemany ens n’acaba d’insuflar una mica, però segueixo llevant-me cada dia amb l’entrebanc del dolor i la incomprensió per les nou persones empresonades. A dia que passa, a més a més, s’acumulen greuges quotidians que fan la vida encara més difícil per a ells i les seves famílies: la distància, les dificultats de comunicació de tota mena, l’allargament d’un càstig que en el cas dels Jordis s’acosta ja als sis mesos... És una sensació d’ofec mentre busquem amb els ulls i en els ulls dels altres una sortida del túnel.
I em pica molt el nas quan veig com es confon la gesticulació amb els gestos. No puc evitar arrufar el nas davant la gesticulació farcida d’escarafalls, selfies, minuts d’or de televisió i aplaudiments tribuneros. Els gestos es fan sovint en silenci i són invisibles als ulls de molts. Exigeixen coherència de fets i paraules, veritat i discreció. Perquè em pica el nas, però igual que sento la flaire de primavera alguns dies sento la pudor de podrit del nostre sistema de vida en d’altres.
La guerra siriana
També em couen els ulls. La televisió ens escup cada dia imatges de la guerra de Síria. Acabo de veure un nou i cruel atac que ha causat una setantena de víctimes (una altra vegada amb massa nens a la llista) per asfíxia. Els periodistes ens adverteixen de la cruesa de les imatges. Els ho agraeixo, però no és de les imatges que ens haurien d’advertir, sinó dels fets que les originen. ¿Per què ho suportem això? ¿Què no fem per impedir-ho? ¿Les paraules se les endú el vent perquè no les diem prou clar? ¿Perquè no les diem tots alhora?
Però bé, confiem que el pitjor de la primavera ja hagi passat, i ens haguem desempallegat d’alguna cosa. D’alguna, sisplau.