No per anunciada és menys preocupant. La reelecció per majoria absoluta de Viktor Orbán confirma la deriva autoritària d’Hongria, consolidada pel segon lloc obtingut pel partit Jobbik, encara més ultra i autoritari que el reelegit Fidesz, i per l’enfonsament de l’oposició socialdemòcrata. La principal preocupació que ha de suscitar aquesta victòria de l’home fort hongarès és que consolida la denominada democràcia il·liberal, li dona carta de naturalesa i reforça partits i programes semblants en països de l’Europa central i de l’est, ja sigui a Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, fins i tot a Àustria, i també als països més pobres i corruptes de la UE com són Romania i Bulgària. No obstant, la concentració geogràfica d’aquelles democràcies gens liberals en una part de la Unió no significa que la resta estigui fora de perill.
Països de tradició democràtica més o menys llarga, com França, Holanda, Alemanya o Itàlia, han vist aparèixer l’amenaça autoritària. Aquests països han sigut capaços de frenar-la, però no d’aturar-la completament. L’amenaça segueix aquí, a l’aguait. O fins i tot ben visible, com és el cas d’Itàlia, on el líder d’un dels partits que pot acabar en la col·lació de govern que amb penes i treballs s’intenta muntar, Matteo Salvini, de la Lliga Nord, es declara admirador d’Orbán (també de Putin). O quan el Partit Popular Europeu al qual pertany Fidesz, en lloc de condemnar la seva deriva autoritària s’afanya a felicitar el guanyador.