El crit d’alerta que ha llançat el sindicat Comissions Obreres en relació amb la Formació Professional i amb la capacitat del sistema educatiu per integrar els alumnes en el mercat laboral convida a una reflexió profunda sobre quin tipus d’ensenyament es planteja el nostre país. Més enllà del Batxillerat, i en paral·lel, la Formació Professional no ha de ser considerada simplement com la possibilitat de continuar en unes aules, per a un ampli col·lectiu de joves, davant la impossibilitat d’entrar a la universitat. Aquest plantejament és caduc i ens retrotreu a altres èpoques. Contínuament es fan crides o es llancen missatges per dignificar-la, entenent, com passa en altres països europeus, que la Formació Professional no ha de servir per disminuir la taxa d’abandonament escolar sinó que s’ha de convertir en una alternativa estratègica per reforçar el nivell de preparació tècnica en l’entorn productiu. 

Les xifres, no obstant, són descoratjadores. En el seu primer any al mercat laboral, només el 8% de graduats aconsegueixen una feina estable i que estigui relacionada amb la seva formació. A diferència de països com Alemanya, en què el sistema de FP dual permet una relació directa entre empreses i estudiants, de tal manera que aquests es matriculen una vegada han aconseguit l’aval empresarial, amb prop del 70% d’integració al final dels estudis, a Espanya gairebé no existeix aquesta possibilitat, amb les xifres més baixes de la UE en estudiants matriculats i amb un ridícul 0,4% dels que combinen estudis i treball. 

Els temaris estan obsolets, a penes hi ha presència de l’anglès, i continua donant-se una notable segregació econòmica en què surten perjudicats els centres públics, sense la deguda inversió en estructures i amb una alta taxa d’interinitat entre el professorat. El secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat ha afirmat que «la Formació Professional serà estratègica en la pròxima legislatura». Ha de ser-ho – un altre motiu, socioeconòmic, perquè comenci com més aviat millor– i han d’aplicar-se mesures urgents, una reforma en profunditat, més enllà dels bons propòsits. Noves metodologies docents, més pressupost i, en especial, el propòsit ferm d’establir contractes de formació que no siguin escombraries que alimentin la precarietat, sinó al·licients per dinamitzar l’economia i la integració laboral.