Dues sentències exemplars de finals del 2017 van fixar la incidència de la inhalació de fibres d’amiant i la manipulació del material (també conegut com a asbest) en l’aparició de malalties mortals, com diversos tipus de càncer, o fibrosi pulmonar. La primera, de l’Audiència Nacional, condemnava l’empresa Uralita (ubicada a Cerdanyola i Ripollet entre els anys 1907 i 1997) a indemnitzar amb dos milions d’euros 39 afectats per la presència de la fàbrica.
La segona, del TSJC, considerava que la mort d’un treballador de Rocalla va ser deguda a l’exposició continuada a l’amiant. L’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant a Catalunya, al seu torn, va interposar demandes per obtenir el reconeixement de l’origen laboral de les malalties patides i dels quadros d’ansietat i depressió, una consideració que, repetidament, l’Administració es nega a atorgar. Ara, al metro de Madrid s’ha destapat un cas de negligència pel qual la fiscalia ja ha obert diligències al considerar que no s’havien adoptat, durant molts anys, les mesures suficients per evitar l’exposició dels treballadors a l’asbest. Convé recordar que la manifestació de les malalties pot donar-se fins a quatre dècades després del contacte, amb la incertesa personal que això genera. La justícia i una comissió d’investigació hauran d’aclarir un assump-te que ja ha generat diverses protestes i vagues i que demana accions concretes i urgents.