És veritat. Hi ha moments en què resulta esgotador haver d'obrir-se pas pràcticament a cops de colze per la Rambla i altres zones de Barcelona. Milers i milers de visitants arriben a la capital catalana tot l'any. I això es nota.
Es percep tant que ja hi ha moviments en contra. Els que consideren que els turistes suposen una espècie d'invasió. Que la ciutat i molts dels seus espais es transformen en una espècie de parc temàtic. Que centenars de visitants poblen pisos i vivendes convertides en hotels o apartaments per obra i gràcia d'Airbnb, en uns casos de caràcter familiar, i en altres, per dedicar-se a la gresca sense cap mirament amb els veïns.
Sens dubte, tot això és veritat. Però no s'ha d'oblidar que estem davant una de les activitats que més aporten a la ciutat i al conjunt de Catalunya. ¿Hauria sigut igual la crisi sense aquest negoci o hauria sigut pitjor? Almenys 15 de cada 100 euros de riquesa que es generen a la capital catalana procedeixen d'alguna manera d'aquesta activitat, que, al seu torn, suposa al voltant d'un terç de tota la que es dona a Catalunya. I almenys 10 de cada 100 llocs de treball tenen a veure amb l'activitat.
Hotels, bars, restaurants, museus... viuen, uns de manera directa i altres indirecta, del turisme. És un sector bàsic i estratègic. El que s'ha de fer és domar-lo o dirigir-lo. M'explico ¿Per què no introduir la ciutat encara més en els circuits culturals internacionals i de festivals d'òpera o música clàssica, com s'ha fet amb altres estils musicals amb el Sónar o el Primavera Sound? És una manera d'ampliar la base i de millorar-la, de captar turistes de més poder adquisitiu.
Congrés el 21 de març
Barcelona Global, una associació sense ànim de lucre integrada per empreses, centres d'investigació, escoles de negocis, emprenedors, universitats i institucions culturals, s'ha proposat celebrar el 21 de març un congrés per debatre, consolidar i reforçar la relació entre la ciutat i, per tant, els seus habitants, amb el turisme. És una bona idea.
A més de recuperar la imatge de la capital catalana, tocada arran dels atemptats de l'agost passat, alguns brots de turismofòbia o les mobilitzacions lligades al procés, es fa necessari buscar noves fórmules per compatibilitzar turisme i convivència.
La ciutat no es pot permetre engegar a rodar un dels seus millors actius. ¡Quantes no donarien el que fos per emular-la! Es tracta de buscar l'equilibri i que el turisme no sigui només quantitatiu sinó qualitatiu i que el que aporta sigui més inclusiu per al conjunt de la ciutadania. Un repte, però, que és possible aconseguir. Per això, dins d'un ordre, turisme, sí. Gràcies.