Per si no n’estan al corrent: dimarts que ve, 20 de febrer, és el dia internacional del gat. No perquè el febrer sigui des de sempre el mes en què els gats busquen parella (miolanat com uns desesperats, per cert), sinó que la data l’hi devem a un gat en particular, Socks, adoptat per l’expresident dels Estats Units Bill Clinton, i que va morir el 20 de febrer del 2009. Va ser un dels primers gats que es va fer famós a les xarxes socials. De fet, el dia internacional del gat tampoc existiria sense elles.

Al Dia internacional del gat no li falten ni bones intencions ni discrepàncies. Les primeres, pel que fa a la seva finalitat. Segons el Fons Internacional per al Benestar Animal, va ser creat «per conscienciar sobre les atncions que demanen els felins i promoure la seva adopció». Les discrepàncies venen de l’elecció de la data. Sembla que hi ha diferents dies del gat en diferents parts del món –diu molt poc dels humans que ni tan sols en això poguem posar-nos d’acord—: a Europa se celebra el 8 d’agost, als Estats Units el 20 de febrer i a Anglaterra, no podia ser d’altra manera, juguen a la contra i han decidit celebrar-lo el 29 d’octubre. 

'Catlovers' i 'hashtags'

Els catlovers o amants dels gats, que són legió a internet, no hi veuen cap inconvenient: celebren feliços tres dies del gat a l’any pujant munts de fotografies i vídeos. Veure vídeos de gats a internet s’ha convertit en un entreteniment d’allò més habitual. Hi ha gravacions de tot tipus: temàtiques de les més diverses (gats saltant, gats miolant, gats que s’espanten al veure un carbassó…) i resums dels millors de l’any.

 A part de ser molts, els catlovers són molt treballadors: el hashtag #catsofinstagram recull ja més de 73 milions de fotos i vídeos de felins domèstics. El mateix compte a Twitter té més d’un milió tres-cents mil seguidors. També es poden trobar comptes de gats cèlebres, com Grumpy Cat (el gat rondinaire, tot i que en realitat és una gata), conegut per la seva expressió de constant mal humor. El seu perfil oficial té prop d’un milió i mig de seguidors. 

En realitat, de motius nobles per estimar els gats no en falten. N’hi ha d’històrics: moltes societats els han estimat, fins i tot divinitzat, com els antics egipcis. Estètics: la bellesa dels felins és hipnòtica. Sociològics: la seva amistat amb els humans ve de 9.000 anys enrere i es basa en el mutu benefici. Rabiosament contemporanis: està demostrat que el ronc felí calma l’estrès humà. Mèdics: precisament perquè ens relaxa tenir un gat a prop, la seva companyia ens prevé de malalties cardiovasculars. Filosòfics: acariciar un gat és una bona manera de practicar això tan modern del mindfulness, o la consciència plena (per a tots dos, gat i humà).

Així que tenir gat sembla que està de moda, com ho demostren les xifres: és la mascota que més creix a tot el món. No és estrany: són animalets adaptats als temps de l’individualisme. Se les apanyen bastant bé sense els humans, fins i tot uns quants dies; a penes necessiten atencions, són elegants, discrets, tranquils, no coneixen la paraula pressa. De fet, són tan discrets que molts els prenen per desagradables o esquerps. M’agafen ganes d’escriure una acalorada defensa de les mixes però me la reservaré per al pròxim dia del gat, a l’agost.

Rareses

Després hi ha les rareses. Al Japó, on tenen als gats en un pedestal, hi ha bars en què pagues pel privilegi d’acariciar els gats que hi viuen. Si pagues una mica més, pots donar-los menjar. Hi ha llargues cues per entrar en aquests locals. També al Japó s’han posat de moda les perruques per als gats i no és estrany  veure pobres felins domèstics amb el cap de Marge Simpson. L’últim crit —segur que ho endevinen— és la perruca a l’estil Trump. Uf.

Confesso que vaig començar a tenir gats perquè alguns dels meus escriptors més admirats en tenien. Joyce Carol Oates es passa tota l’estona compartint a Twitter fotos dels seus. Doris Lessing va dir al rebre el Nobel que al seu gat no li havia agradat gens el premi. Beppo era el gat blanc a qui Borges li va dedicar poemes. Igual que Bukowski, autor d’uns versos amb gats tan nombrosos que han donat peu a una antologia temàtica. Walter Scott va fer retratar a l’oli el seu gat Hinx.

Neil Gaiman parla constantment dels seus al seu blog. T. S. Elliot els va dedicar un poemari en què després es va basar el musical Cats. Bohumil Hrabal estimava els gats fins al punt que va ajuntar una colònia sencera a la seva casa de camp. Una vegada que el vaig entrevistar, fa més de 20 anys, em vaig presentar amb un suèter de gats. Va demanar parlar amb mi la primera, davant l’estupefacció dels meus col·legues. En fi. Diria que l’excentricitat de l’escriptor i la del gat connecten perfectament. Potser el 20 de febrer també podria ser el dia dels excèntrics (escriptors o no) amb gat.