LA CLAU

Canvi de terç

L'independentisme no es diluirà ni a recularà, simplement canviarà de terç

L’independentisme ha fracassat en el seu intent de destruir l’Estat des de dins de l’Estat. Els procediments judicials en què es veu immers des del 20 de setembre condemnen els qui van pretendre passar de les idees polítiques als actes administratius a la presó i a la inhabilitació. Les elits de l’Estat, no les de la nació espanyola, consideren que amb l’acte de processament que prepara el jutge Llarena per al pròxim mes de març n’hi ha prou per desactivar el que encara ara consideren que és un suflé. Els missatges de Puigdemont Comín són l’últim botí dels que cada dos per tres donen per caçat el tresor independentista. És curiós que no n’aprenguin. La destrucció dels Pujol, de CiU, de la mateixa Convergència, del seu aparell recaptador o del mateix Mas no va impedir que el 21-D més de dos milions de catalans votessin independència malgrat les càrregues policials, la construcció d’un cas penal per rebel·lió o l’aplicació del 155 de la Constitució. Alguna cosa sí que han aconseguit: que president del Parlament, Roger Torrent, no s’arronsi per un tuit d’un Rufián qualsevol. 

  

 I arribats a aquest punt la pregunta és: ¿quin és el següent pas dels independentistes? Alguns volen seguir el guió dels immobilistes de Madrid i aprofundir en el tacticisme hiperventilat que els ha guiat des de l’any 2012. Aquí hi ha Puigdemont i, no ho oblidem, el seu actual consigliere Francesc Homs, artífex de l’eterna puntada cap endavant. El drama és que aquest era el guió de la candidatura de JxCat si quedava per darrere d’ERC. Però va quedar per davant. I ara això no agrada ni als més assenyats del PDECat. ¿Quina és l’alternativa? La idea que s’obre pas és la del canvi de terç. El camí de construir la independència des de les institucions ha arribat al final. El saldo és que l’independentisme ja no és esclau d’un momentum com el de Pablo Iglesias. El Rei, Rajoy, Sáenz de Santamaría, Llarena, Pérez de los Cobos i tot l’aparell de l’Estat que s’ha sentit amenaçat ha solidificat el suflé. I es proposen canviar de terç sense tornar el toro als torils. Seguiran punxant-lo. Ara des del terç de ­vares.