El 2017 ha sigut, una vegada més, un any en què hem retallat terreny a l’atur. Les dades de l’última enquesta de població activa així ho corroboren. Certament s’ha alentit la recuperació en comparació amb la de l’any anterior, però hem situat la taxa d’atur en el 12,6%, amb un lleuger increment respecte al trimestre anterior, però 2,2 punts inferiors a la de fa un any. S’ha d’anar a l’últim trimestre del 2008 per trobar una taxa més baixa. En el conjunt d’Espanya, la taxa se situa en el 16,55%. Si descomptéssim Catalunya del conjunt, la taxa se situaria en el 17,33%.
Són taxes altes encara, que s’han de revertir per normalitzar la nostra economia, però a la vegada, i gran assignatura pendent, reconduint la qualitat del treball que creem, tant pels salaris que tenim, que no han recuperat poder adquisitiu, com per l’alta temporalitat i parcialitat que impera en aquesta recuperació; hem d’erradicar el precariat.
Els últims mesos, i especialment des de l’1-O, hem vist com l’atur registrat s’incrementava de forma rellevant. De fet, és notori perquè s’ha utilitzat per fer un paral·lelisme entre situació política i crisi econòmica, afegit a l’argument de la fuga d’empreses, condicionant decisions, inferint una imatge poc atractiva del país absolutament irresponsable.
L’alentiment en la recuperació la podem atribuir a la prudència empresarial en la contractació davant una certa incertesa, però en cap cas a deslocalitzacions i fugues, tenint en compte que no hi ha expedients registrats que així ho indiquin. Però la realitat de l’atur no és del tot aquesta, almenys en les xifres que tenim a partir de la publicació de l’EPA, l’enquesta de població activa.
L’EPA analitza dades d’ocupació i atur amb base a enquestes, i té una periodicitat trimestral. En canvi, mensualment expliquem l’atur registrat, que és el de les persones que s’han inscrit com a demandants d’ocupació a les Oficines de Treball. Són, per tant, fonts d’informació diferents, a la vegada que tenen referències temporals i defineixen de forma diferent l’atur. A l’EPA hi ha aturats que busquen feina i que per raons diverses no es registren, sobretot quan no es té dret a percebre prestacions, com sovint passa en el cas dels joves.
En aquests moments, l’atur EPA és de 60.000 persones superior que el registrat. En el cas dels joves, la diferència és de 74.000. No obstant, s’ha observat com, coincidint amb l’entrada en vigor de la llei de la renda garantida de ciutadania, la distància entre atur registrat i EPA s’ha reduït; mentre que entre l’inici de setembre i finals de desembre l’atur registrat s’ha incrementat en 20.600 persones, l’atur EPA ho ha fet només en 3.600 persones entre el tercer i el quart trimestre de l’any. És evident que si ens trobéssim en un període de nova recessió, no existiria aquest elevat diferencial, i es mostraria també un increment similar en l’EPA.
La renda garantida
S’ha de tenir en compte que per accedir a la renda garantida cal figurar com a demandant d’ocupació, estar en disposició de treballar, no rebutjar una feina i participar en programes d’activació laboral. Una tesi que es pot sostenir és que l’aparició d’aquest nou dret social ha comportat que s’activi un nombre més elevat de persones a Catalunya i, per tant, que es registrin a les Oficines de Treball.
Podem creure en les coincidències, i en quina de les coincidències és l’encertada. Podem escollir seguir creient en les campanyes de la por habituals, o bé en la tesi en positiu que l’increment de l’atur registrat a Catalunya s’explica perquè un bon dia gestem un nou dret social, la renda garantida de ciutadania, que interpel·la les persones a creure en el fet que el treball és la millor política social.