M’assec davant la meva vella amiga, la màquina d’escriure, amb la intenció de parlar de l’alcohol. M’apareix un dubte: ¿ja n’he parlat no fa gaire? L’article diari té això: els articles i el temps es comprimeixen, passen ràpidament. Però tranquil·litza pensar que vull comentar un article que fa pocs dies va aparèixer a El PERIÓDICO amb un encapçalament molt rotund: «El 30 per cent dels adolescents beuen fins a emborratxar-se».

Hi ha la proposta d’una llei centrada en la prevenció, educació i suport a les famílies. Diverses entitats col·laboren en el moviment impulsat per la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD). El problema és greu. Es diu que 7 de cada 10 adolescents d’entre 14 i 18 anys han begut l’últim mes, i el 30%, fins a emborratxar-se. El consum s’ha disparat.

No ha tingut gaire èxit, no obstant, la paraula «embriagat», que és de tradició clàssica i supervivent en la literatura catalana. El terme «borratxo», en canvi, s’ha imposat popularment i he volgut buscar d’on venia. El gran lingüista català Joan Coromines –tan poc citat ara– explica que en català borratxa és el nom d’una botella de cuir que servia per portar vi i també per beure a galet. Agafar una borratxera bevent a galet demana realment una notable insistència.

JO VAig tenir un bon amic que a vegades bevia més del compte. I un publicista que vaig conèixer ja fa molts anys va morir d’un delirium tremens. No recordo si va ser a Londres, potser sí, un vespre vaig entrar en una taberna en què hi havia penjat a la porta aquest rètol: «Recordeu que l’alcohol pot matar».

Advertir d’aquesta possibilitat està molt bé. Però les sentències generalitzadores no són justes. He comprat un paquet de tabac on es llegeix. «Fumar mata». Els meus 91 anys protesten: «Ep, que encara estic viu!» No confonguem possibilitats amb certeses.