Més de tres mesos després de les eleccions i després d’un primer intent fallit de formar govern amb una variada coalició entre conservadors, liberals i verds, la coalició Jamaica, Angela Merkel entreveu la possibilitat d’un quart mandat. El seu partit, la conservadora CDU, i els socialdemòcrates de l’SPD, han arribat a un principi d’acord que hauria de desbrossar el camí per a la formació d’una nova versió de la gran coalició. El desbloqueig encara no implica que aviat hi hagi un nou govern a Berlín, perquè abans s’ha de redactar punt per punt l’acord i fins i tot abans l’SPD ha de decidir si es llança a una repetició d’un pacte amb els conservadors que si bé l’anterior va funcionar des del punt de vista de la tasca de govern, electoralment va ser un desastre per als socialdemòcrates.  I després, les bases de l’SPD l’han d’aprovar. Un camí, per tant, que encara pot derrapar. No obstant, el que Alemanya necessita és un govern estable que freni les ínfules d’una crescuda extrema dreta que veu una carta favorable en l’absència de govern. I també Europa necessita que hi hagi estabilitat a Alemanya, particularment en aquests moments plens d’amenaces al projecte comú. El president francès, Emma-nuel Macron, necessita Merkel per a la seva proposta de refundar Europa. En aquest sentit, no és casualitat que el principi d’acord a què s’ha arribat plantegi un nou començament per a Europa juntament amb França.