Un cop d’ull als neologismes que han arribat a la votació final de la paraula de l’any ens permet disposar d’una foto fixa de les històries que hem viscut al llarg del 2017. Les paraules serveixen per denominar les coses i així distingim i cataloguem i fem adequar la realitat als diferents significats que ens ofereix la paleta per dibuixar el nostre entorn. Però també les coses donen sentit a les paraules (un nou sentit) o provoquen l’aparició de noves maneres d’etiquetar.
La guanyadora de la votació –sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Observatori de Neologia de la UPF– ha estat cassolada, que fins ara només era «un menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola» i que, a partir d’ara, serà també el soroll repetit, col·lectiu i metàl·lic que, provinent de finestres i balcons, expressa una determinada reivindicació.
Hi ha hagut cassolades intenses, però també gent que ha fet pinya per defensar les seves idees, feminicidis que ens han deixat glaçats; micromasclismes que fan perpetu el menyspreu, encara que sigui sense remor; transgèneres que s’han alçat; sobiranismes que també s’han rebel·lat (segons els informes de la fiscalia); anorreaments de barris que anomenem gentrificació i que generen turismofòbia; hiperventilats que han anat més enllà del bon senderi; i judicialitzacions de la política. A veure quin serà el neologisme del 2018. ¿Potser cronificar?