Els carrers de Brussel·les no són en general l’escenari de manifestacions multitudinàries. Ni tan sols en els pitjors moments de la crisi de l’euro, quan mig Europa bramava contra l’austeritat, es van organitzar marxes destacades a la capital que alberga les institucions europees. Potser per això els belgues encara recorden la Marche Blanche del 20 d’octubre del 1996 quan més de 300.000 persones van sortir en silenci a protestar per la inexplicable descoordinació de les autoritats belgues en la detenció del pederasta assassí Marc Dutroux. Des d’aleshores, els belgues no havien tornat a veure una marxa com la manifestation des catalans d’ahir. L’èxit de la convocatòria va ser rotund i incontestable. Però més enllà de les reivindicacions als ulls d’Europa d’alliberament dels polítics presos i de la restitució del Govern que defensen legítim, la pregunta és a qui beneficia aquest primer gran acte de campanya electoral per al 21-D.
El ganxo de Junqueras
Segons l’últim GESOP, la llista de JxCat que lidera Puigdemont atrapa Junqueras. ERC ha perdut en els últims dos mesos una quinzena de diputats, dels quals una desena han passat a JxCat. Tot sembla indicar que Marta Rovira, que per cert, igual que Inés Arrimadas (C’s), no va saber encertar en un debat televisiu recent la taxa d’atur de Catalunya, no té el mateix ganxo que Junqueras en el cos a cos. I mentre que el líder d’ERC és a la presó sense possibilitat de fer campanya, Puigdemont sí que té veu i l’alça amb força dia sí i dia també des de Brussel·les.
Els independentistes que van arribar per terra i aire a la capital belga eren indistintament de JxCat, ERC i la CUP, però hi va haver ahir un cert malestar a les files republicanes perquè fos el president cessat qui en recollís el rèdit polític. El bloc independentista ni puja ni baixa, segons els sondejos. El que perd ERC es compensa amb JxCat. Puigdemont apareix, per ara, com el millor actiu de l’independentisme obviant com podria arribar a recollir l’acta de diputat des de Brussel·les. Ha començat la campanya.