D'un cop de ploma, amb la lleugeresa política i intel·lectual que el caracteritza, el president dels EUA, Donald Trump, ha trencat amb dècades de política exterior dels EUA en el conflicte palestino-israelià al reconèixer Jerusalem com la capital de l’Estat hebreu i a l’anunciar la seva decisió de traslladar a la ciutat tres vegades santa l’ambaixada dels EUA. Es tracta d’una decisió d’un enorme calat polític –presa en contra de l’opinió d’aliats europeus i àrabs i de veus fins i tot dins d’Israel–, que pot desencadenar una onada de violència no només a la part àrab de la ciutat sinó als territoris ocupats i en altres països àrabs i musulmans. Les primeres manifestacions de repulsa ja estan convocades i es tem que es produeixi vessament de sang.
És fal·laç, i fins i tot insultant, sostenir que una decisió d’aquest tipus serveix per impulsar el procés de pau entre palestins i israelians. En realitat fa exactament el contrari: alimenta els radicals de tots dos bàndols, enterra l’objectiu dels dos estats, deixa el lideratge palestí al peu dels cavalls i llança el missatge que només les mesures unilaterals (com les que porta a terme Israel a la ciutat amb els assentaments) donen rèdits. Les conseqüències d’aquest moviment –a Israel, però també a la resta del món– encara estan per veure, però a l’actual president dels EUA li correspon la responsabilitat. La pau està molt més lluny avui després que Trump hagi deixat la seva empremta en la història del conflicte.