Comença a baixar el teló i el mal denominat Estat Islàmic o Daesh va caient després de tres anys d’expansió del seu terror, en què ha utilitzat diferents formes de guerra, operacions tradicionals, operacions terrorífiques i llops solitaris, com va passar fa uns dies a Nova York.

L’Estat Islàmic no va arribar d’un altre planeta. Són els fills d’una situació deteriorada, els fills dels vells i els nous fracassos, els fills de la cultura de les divisions. L’Estat Islàmic no va néixer del buit, sinó que va venir a omplir la falta de lideratge en països com Síria, l’Iraq, Líbia, Somàlia i l’Afganistan, estats que es desintegren i amb comunitats esquinçades. Tot va començar a l’Afganistan, quan els Estats Units va combatre la Unió Soviètica utilitzant Bin Laden i els talibans. Ara la llavor ha crescut com un arbre del qual cauen els fruits i que tornarà a créixer si no es tracta de soca-rel la malaltia.

L'escena estava preparada perquè sorgís l’extremisme i s’expandís la violència: Al-Qaida, creada al laboratori afganès, falses excuses per envair l’Iraq i l’Afganistan, anys de polítiques internacionals que passen per alt les tiranies o la causa palestina. Sobretot, l’oportunitat perduda al no recolzar la primavera àrab. El cost del terrible fracàs dels estats a l’intentar pertànyer a una nova era. Estats en què la població ha passat de l’esperança a la desesperació. Es perpetuen dècades d’incitació a l’odi, fracàs econòmic i injustícies. Els fanàtics agafen el dret de parlar en nom de la religió i les masses.

Religions segrestades

Els extremistes han segrestat les religions i han creat un món ple de problemes que es veu amenaçat pels bel·licistes, els xenòfobs i els racistes. S’ha de reflexionar sobre per què es perpetuen certs clixés i estereotips i s’etiqueta les persones en funció de la seva raça, credo o condició social.

Aquests grups, es diguin com es diguin, estan moguts sempre per les mateixes creences. Les seves accions permeten que prosperi la tirania als seus països i la islamofòbia al món. És trist veure com s’encoratja un principi de culpabilitat col·lectiva i com les sospites i la desconfiança s’han convertit en un obstacle per buscar solucions.

S’ha de lluitar contra la narrativa dels extremistes i trobar solucions justes a problemes culturals i ideològics crònics. Més enllà dels mercaders de la por, del xoc de civilitzacions, que cotitzen a la borsa de l’odi, el fanatisme i la crisi d’identitat. No es pot legitimar la tirania que oprimeix en nom d’una religió o una pàtria.

Transformar la derrota en victòria requereix tractar d’arrel els problemes reals. La resposta als conflictes sagnants que destrueixen diversos països no és una solució més violenta o militar, que ha demostrat la seva ineficàcia. No es guanyarà aquesta guerra amb bombes, alliberant territoris i destruint ciutats. La derrota de l’Estat Islàmic no elimina el naixement d’un nou monstre amb altres formes i en altres llocs.