Fins fa poc, quan alguna cosa ens semblava espectacular o avorrida o les dues coses (un solo de guitarra massa vanitós i etern, tants trets i explosions en una pel·lícula de Hollywood sense tema, un personatge pensarós explicant un somni dins d’un somni), donàvem un cop de colze còmplice al del costat o proferíem aquella frase que trencava la nostra suspensió d’incredulitat: «Se li n’ha anat l’olla».
Ara diuen que el consum de cultura ha baixat i no hi ha qui se’n pugui sorprendre perquè, per primera vegada des de La casa de la pradera, fins i tot més que amb Perdidos, tothom està pendent de la mateixa obra, 'El procés', si bé semblem haver perdut el sa costum de qüestionar-la entre nosaltres.
Tot això supera fins i tot aquell duel del Madrid de 'Mou' contra el Barça de Pep. Aquest empunyava cites de Lluís Llach (el país petit, el campanar) i capitalitzava la conjuntura d’una generació irrepetible de la Masia per defensar uns valors universals en un equip econòmicament hegemònic. Al final qui el convertia en heroi era el seu malvat: contraatac viking i entrada delinqüencial, dits als ulls o crits, en ple dubte paranoic, de «tot és teatre». Per cert: vés al teatre.
Els personatges de la peça de Pirandello demanen una obra que els doni sentit i confonen els seus desitjos amb la realitat
Amb alguns querellants d’allà reclamant la truculència del Grand Guignol, alguns d’aquí, els cinc consellers més el president a Brussel·les, semblen escenificar Sis personatges en cerca d’autor, de Luigi Pirandello: uns personatges imaginats pel seu autor, que els va abandonar sense escriure’ls una obra amb plantejament, nus i desenllaç, arriben a un teatre i reclamen al director que els doni un sentit. Desorientats, pensen que és real tot allò que desitgen.
La qüestió és que el tramoista, el guarda-roba o el conserge no entenen res: es miren i es donen cops de colze. Potser hauríem de fer el mateix, lluny de l’envalentiment ranci dels humiliadors i de la durícia acrítica de qui defensa cada gir improvisat de guió. L’obra, també la política, es fa per al públic. «¿I on està l’obra?», pregunta un personatge de Pirandello. I li contesten: «Està en nosaltres, senyor».