Catalunya i Espanya van vorejar dimarts el precipiciCatalunyaEspanya. A les set de la tarda, quan va pujar a la tribuna del Parlament, Carles Puigdemont s’enfrontava de nou a l’etern dilema del catalanisme: sacrificar l’autogovern a canvi d’una altra èpica (i estèril) procla-
mació d’independència, incerta glòria; o posar el fre de mà, a risc d’engrossir la ja interminable llista de traïdors de la pàtria. Entre la rauxa i el seny va triar el mal menor per als catalans.
La jeroglífica DUI enunciada o elidida pel president, encara més confusa passada pel tamís de la traducció simultània, va ressuscitar a la Moncloa l’esperit del general Espartero. ¡Fins aquí hem arribat! La revolta catalana exigia un sever correctiu; alguns ja creien sentir el galop per la Ciutadella del cavall de Pavía, constitucionalitzat via article 155.
Opinió exprés
Poder, relat, majoria
Escriptor i periodista.
La serena resposta parlamentària del socialista Miquel Iceta sembra els primers dubtes al Govern; fan la resta l'amarga reacció de la CUP CUP i el funeral oficiat fora de l’hemicicle pels diputats independentistes, que, al rubricar una DUI virtual, aixequen en realitat la seva acta de defunció. Manso, el cavall de Pavía torna a l’estable.
Mariano Rajoy convida a sopar Pedro Sánchez, que acaricia el botó nuclear: si el president vol mà dura podrà comptar amb Albert Rivera, no amb el PSOE. L’opinió sobre el líder de Ciutadans és de les poques coses que uneixen Rajoy i Sánchez. L’altra és el vertigen davant l’abisme de l’article 155, terra ignota, per suspendre parcialment o totalment l’autonomia catalana.
Tots dos coincideixen que, davant un escenari potencialment insurreccional a Catalunya, no és segur que l’Estat tingués capacitat de suplantar les institucions autonòmiques. Mirar de fer-ho per la força comportaria dos perills igual de temibles: l’oprobi que aquesta es revelés insuficient davant la resistència pacífica de la població, i l’aïllament internacional si a ulls del món resultés excessiva, com en efecte ho va ser l’1-O.
Resoldre l’endevinalla
Per això Rajoy i Sánchez van convenir a agitar l’espantall del 155, però només per tal que Puigdemont aclareixi la seva endevinalla parlamentària. Si renega sense embuts de la DUI, el bloc independentista s’esquerda, les eleccions anticipades s’acosten i qualsevol represàlia constitucional esdevé ociosa. I si el president dona per declarada la independència haurà legitimat, també a ulls d’Europa, la suspensió de l’autogovern català.
Entretots
Davant de Berlín i Brussel·les, Espanya s’afanya, finalment, per imposar el seu relat. El 'diktat' europeu és inequívoc: diàleg dins de la llei i unitat d’Espanya sense recórrer a la violència. La reforma constitucional oferta per Rajoy i Sánchez satisfà els dos requisits i ofega la demanda independentista d’una mediació internacional.
Ens trobem davant un xoc de debilitats: ni Catalunya pot emancipar-se a la brava, ni l’Estat pot impedir-l’hi com li plagui. Que ningú somiï, doncs, amb una golejada humiliant, però tampoc amb una heroica remuntada.