Ara que estem en temps morttemps mort  (o en mig temps o guanyant temps o capejant el temporal), ampliem el focus i descobrim, oh sorpresa, que hi ha més notícies, algunes positives, altres que despullen les nostres carències que són tantes i que no han desaparegut.

"La fiscalia culpa la DGAIA que nens dormin dies a terra als jutjats"DGAIA , aquest és el titular. El cor del text qüestiona que, a vegades, l’Administració mantingui en actiu aquest òrgan. Nens i adolescents que han fugit dels centres de menors o que han arribat a Catalunya després d’un periple que ens posaria els cabells de punta, allà es queden encallats, a vegades fins a 60 hores, en una sala d’espera.

Sigui per les retallades, sigui per l’increment de menors arribats sols, sigui per incapacitat, el cert és que tenim un problema amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. L’acumulació d’errors és preocupant. Les acusacions de desemparament augmenten. És urgent millorar les condicions d’acollida i la cura dels menors i, també, revisar el procediment que porta l’Administració a as-

sumir-ne la tutela. Ni sempre sembla justificat ni sempre ofereix res de millor a la llar d’on provenen. En casos d’errors, només llargs processos judicials poden revertir la decisió presa per la DGAIA. Quan estan a les seves mans, nosaltres en som responsables, són els nostres nens. Davant el desemparament, només és possible redoblar la protecció.