En aquests dies en què tant es parla de dignitat, m’agrada rellegir aquesta obra mestra que és 'Stoner'. El seu autor, John Williams, era un texà que va morir el 1994 i que fins fa poc ningú recordava tot i haver aconseguit un National Book Award. A l’arribar el segle XXI, 'The New York Review of Books' va recuperar una de les seves quatre úniques novel·les, precisament Stoner, i la va convertir en fenomen. El 2010 i el 2012, Edicions 62 i Baile del Sol la van traduir al català i castellà amb èxit.
No és senzill recomanar-la, perquè aparentment i més enllà de la depurada tècnica de Williams narra només la sort d’un professor de literatura a qui la vida passa per sobre. Llevat en l’elecció de la feina, absurda per als seus pares, Stoner es deixa arrossegar pels esdeveniments: no es rebel·la en la joventut, ni durant la guerra, ni després del seu fracassat matrimoni, ni davant la mort... Només en un episodi menor marca incomprensiblement i tot i el seu desproporcionat preu una línia vermella. I és en aquest gest nimi on 'Stoner' i Stoner se la juguen.
Vivim dies històrics, d'aquells que ens poden passar per sobre com va passar la vida per sobre de Stoner
M’encanta comentar aquest llibre perquè obliga a posicionar-se. Per a uns, Stoner és un covard que mai planta cara. Per a d’altres, és algú normal, amb una vida com la de la majoria. També hi ha qui opina que aquest gest el redimeix, i hi ha qui el menysprea considerant-lo inútil i a deshora. És el que té la dignitat: com a vessant moderna de l’honor, resulta tremendament subjectiva.
Vivim dies històrics, que ens poden passar per sobre. Hi pesen moltes presumptes línies vermelles, i tot apunta que Rajoy i Puigdemont, honor l’un i dignitat l’altre, estan disposats a fer un Stoner de conseqüències col·lectives. Per això torno a Williams: «Algú –explica al jubilar-se– va preguntar a Ford Madox Ford quin era el valor de la novel·la, i ell li va dir: ‘Et permet conèixer el veí’. És una bona definició». Sembla una veritat petita i literària, però en vista de les enormes veritats de l’actualitat alguna cosa m’empeny constantment a aprofundir-hi. Sense valorar-la, començo a creure, no hi haurà sortides dignes per al que s’acosta.