Quan es compleix un any de l’estrena de la superilla del Po-blenou, segueix obert el debat sobre una iniciativa que, amb la seva pròxima extensió a altres districtes de Barcelona, està cridada a permetre que els vianants reconquistin parts de la trama urbana davant la voràgine del trànsit rodat. Són pocs els dubtes sobre la necessitat de progressar cap a una ciutat més sostenible, amb menys contaminació ambiental i més amable i pacífica per als seus veïns. El pla de les superilles és en aquest sentit una idea més que plausible i es converteix en una de les claus que apunten cap a un model urbanístic nou. El projecte municipal inclou posar en marxa quatre més d’a-questes grans illes urbanes a Hostafrancs, Horta, les Corts-Maternitat i Sant Antoni. L’objectiu és ambiciós: reduir la xarxa bàsica de circulació de 912 a 355 quilòmetres i alliberar sis milions de metres quadrats del trànsit rodat. L’experiència pilot del Po-blenou, no obstant, ha projectat més ombres que llums. Va néixer sense la suficient informació ni una crida decidida a la participació veïnal, cosa que no va res fer més que augmentar les crítiques quan van aparèixer els primers problemes circulatoris o d’afectació al teixit comercial i industrial de la zona. Amb els seus encerts i errors, la lliçó del Poblenou ha de ser atesa en els nous projectes. És un pla global que mereix progressar adequadament, i amb els màxims consensos, per aconseguir un dia una ciutat més humana i menys agressiva.