Antigament, el trofeu Joan Gamper servia a l’afició barcelonista per conèixer les noves cares de la plantilla i fer previsions. Solia ser el dia del «ja tenim equip», o en cas contrari, de l’«aquest any, tampoc». La posada de llarg del Barça davant la seva afició cobrava dimensió d’oracle, però això va quedar enrere fa molt de temps i avui dia quan arriba el Gamper l’aficionat ja ha vist jugar l’equip (aquest any, tres vegades) i, tot i així, en aquesta ocasió sembla lluny de ser la versió definitiva. El Barça de la nova era, amb Valverde a la banqueta i sense Neymar al camp, encara té molt de camí per recórrer fins que el 31 d’agost es tanqui el mercat de fitxatges. El club necessita refer-se de l’impacte de la pèrdua del crac brasiler. Encara que és cert que ha deixat molts milions a les arques, el que sembla predominar és un regust amarg, com es pot comprovar en el discurs d’ahir del president Bartomeu. El Barça avui és més ric però el que vol el culer (majoritàriament absent ahir a la nit en un Camp Nou ocupat per turistes) és saber quins seran els cromos nous a la plantilla i atendre a aquella premissa de Cruyff segons la qual els diners han d’estar al camp, i no al banc. El Gamper –marcat per aquell tenaç Chapecoense que es va resistir a morir després de la tragèdia– ha sigut una mera estació de pas a l’espera de la Supercopa contra el gran rival. Aquell serà el primer duel de debò de la frenètica pretemporada i el que començarà a marcar tendències i estats d’ànim.