El pacte d’Estat contra la violència masclista acordat aquest dilluns per unanimitat pels grups polítics del Congrés ha sigut valorat per molts col·lectius feministes com un acord de mínims. D’entrada, cal felicitar-se perquè la lluita contra la plaga de la violència masclista arribi a la categoria de pacte d’Estat. Es tracta de 200 propostes agrupades en 10 eixos d’actuació que contenen mesures com establir unitats policials amb formació específica en violència masclista que prestin atenció les 24 hores del dia, cada dia de la setmana, o promoure als centres educatius activitats per prevenir la violència sexual, sobretot amb nens i nois adolescents.

Però si bé les mesures es mereixen aplaudiments, la dotació pressupostària –1.000 milions d’euros per a cinc anys– és considerada insuficient pels col·lectius feministes. Per exemple, sobre els ajuntaments recaurà una part crucial de la lluita contra aquesta plaga amb els serveis d’atenció a les dones, i en el text pactat no queda clar quina serà la dotació econòmica per als consistoris. Aquest és només un cas de les inconcrecions que abunden en el text i que ja han aixecat crítiques. L’acord, que de moment és un pacte polític, encara té recorregut al Congrés, de manera que cal confiar que se’n millorin els aspectes millorables. El fet que més de 800 dones han sigut assassinades des de l’aprovació de la llei contra la violència de gènere l’any 2004 així ho exigeix.