Rodrigo Duterte va prometre netejar Filipines de la plaga de la droga si arribava al poder. Un any després, el seu pla l’ha fet famós tant com l’ha aïllat del món. Amb més de 7.000 morts, la batalla de la droga s’anuncia més llarga del que ell intuïa, però no menys sagnant. La seva aposta per les execucions extrajudicials, sense més garantia que permetre disparar a boca de canó quan hi ha alguna sospita, fan tornar Filipines al record tumultuós de la dictadura de Marcos, més que al desenvolupament d’una democràcia del Sud-est Asiàtic.
A més, la delinqüència ha augmentat. Amb llicència per matar, la policia i les milícies s’acarnissen amb els nens del carrer i converteixen un assumpte dolent en una mica pitjor. No solament les organitzacions de drets humans denuncien les seves practiques. Malgrat les turbulències, Filipines té una oposició i una societat civil incipient que pressiona. Però res d’això ha frenat de moment l’instint criminal de Duterte que amb les seves provocacions ha irromput als mitjans internacionals, on no perd oportunitat per denostar qualsevol crítica, tant si ve de les Nacions Unides, de Barack Obama o del Papa.
TROBADA DE DOS POPULISMES
Obsessionat amb la droga i altres vicis com l’alcohol o el tabac, s’ha oblidat de desenvolupar el país i treure de la marginació la població musulmana, que es concentra precisament a Mindanao, d’on procedeix. El problema ara és que en aquesta illa s’hi ha colat l’Estat Islàmic. Els radicals islàmics estan traslladant efectius i atacant per crear una província del califat a la regió del món on hi ha més musulmans.
Sorprenentment, en el camí cap a l’abisme d’un nou estat fallit i amb el rebuig de la comunitat internacional, Duterte que demà complirà un any al capdavant del país, ha trobat el final de la seva soledat. Donald Trump ha invitat el president filipí a la Casa Blanca. No sabem si acabaran entenent-se, però quan dos populistes es troben avancen per camins arriscats i Trump ha trobat un amic a Manila.