No ho tenien difícil i els sondejos aquesta vegada l’han encertat. Emmanuel Macron, amb un partit nou fet a la seva imatge i semblança (La República en Marxa) ha obtingut la majoria absoluta  a la segona volta de les legislatives franceses i ha culminat en un temps rècord la demolició del tradicional sistema de partits de la  Cinquena República. Amb una estimació d’entre 355 i 425 dels 577 escons de l’Assemblea Nacional, el que va ser ministre d’Economia d’Hollande tindrà les mans lliures per gestionar el seu programa polític de caràcter liberal que haurà d’aplicar a temes tan sensibles com la reforma laboral, la corrupció o la plaga del terrorisme.  

La seva victòria ha sigut incontestable i ha deixat a la cuneta els seus rivals. Per la dreta, Els Republicans s’alcen com a segona força de l’hemicicle (baixen de 192 a 126 diputats), mentre que el Partit Socialista accentua la seva caiguda des del mateix centre del poder als inferns de la marginalitat parlamentària (de 270 escons a 46). El seu primer secretari ja ha anunciat la dimissió. Per l’esquerra, Jean-Luc Mélenchon aconsegueix grup parlamentari sense la crossa comunista. I l’ultra Marine Le Pen ni tan sols tindrà representació orgànica. Però hi ha matisos a la victòria del macronisme triomfant. Un d’ells és l’alta abstenció d’una ciutadania fatigada: el 56% ha decidit no votar. Macron té el seu corró a punt, les expectatives que genera són molt altes, tant com ho seria el preu a pagar si no les compleix.