En el seu primer discurs com a president de Corea del Sud, Moon Jae-in ha allargat la mà al seu homòleg del nord, Kim Jong-un, a l’afirmar que està disposat a viatjar a Pyongyang i que farà tot el que pugui per preservar «la pau a el península», que viu un dels seus períodes més tensos després de les dues proves nuclears fetes pel règim nord-coreà l’any passat i l’amenaça d’una altra.
La branca d’olivera allargada a Pyongyang pot alleujar l’enrarit ambient de la zona, amb el Japó considerant «intolerables» les aventures atòmiques i els assajos de míssils balístics de Corea del Nord, i els EUA ensenyant múscul amb l’enviament d’un portaavions en aigües pròximes.
El liberal Moon s’ha declarat disposat a iniciar negociacions amb els EUA, el Japó i la Xina per arribar a un pacte sobre el controvertit desplegament del sistema antimíssils THAAD, que ha enverinat les relacions amb Pequín. Durant la campanya electoral, va indicar que era necessari estudiar els avantatges i inconvenients del sistema i va criticar que se’n precipités la instal·lació el mes passat, amb el Govern en funcions. La seva predecessora, la conservadora Park Geun-hye, és a la presó per l’escàndol de corrupció que va motivar el seu judici polític i destitució.
En protesta pel THAAD, els radars del qual, segons la Xina, vulneren la seguretat i defensa del país, Pequín ha ordenat una bateria de sancions contra Corea del Sud, que poden suposar un cop dur per a la seva economia. També és urgent decidir sobre el desplegament perquè Donald Trump ha dit que Seül ha de pagar la factura: 1.100 milions de dòlars.
Fill d’un refugiat nord-coreà i exadvocat de drets humans, Moon segueix la política de distensió del seu mentor, el president Roh Moon-hyun (2003-2008), que va defensar l’acostament al nord i la reunificació de la península. Roh es va entrevistar el 2007 amb Kim Jong-il, pare i predecessor de l’actual dirigent, però l’aproximació es va congelar amb l’arribada al poder a Seül dels conservadors i el greu vessament cerebral sofert per l’anomenat Estimat Líder, l’agost del 2008.
Moon es va comprometre a impulsar l’economia d’un dels països més dinàmics del món, el desenvolupament del qual al voltant dels chaebol, els grans conglomerats industrials familiars, presenta greus símptomes d’esgotament. La connivència entre polítics i empresaris ha convertit els chaebol –com Samsung, l’hereu del qual és a la presó– en la principal font de corrupció del país, mentre que la societat es mostra cada dia més crítica amb aquesta pràctica.
Moon, de 64 anys, no ha trigat ni un dia a posar-se a la feina. Després de la rotunda victòria de dimarts, ahir, poc després d’assumir la prefectura de l’Estat i dirigir-se a l’Assemblea Nacional (Parlament), va nomenar els dos càrrecs en què es recolzarà per tirar endavant la seva política: Lee Nak-yon, com a primer ministre, i Suh Hoon, l’home que va preparar les dues cimeres intercoreanes, com a cap del servei d’intel·ligència.
Per evitar les crítiques de l’oposició, Moon diu que anirà a Pyongyang «si es donen les circumstàncies». Kim Jong-un les haurà de crear.