Per segona vegada en la història recent França torna a les urnes per escollir el seu pròxim president sense que el dilema entre esquerra i dreta acabi decidint. El 2002 Jacques Chirac va escombrar Jean-Marie Le Pen, el pare de l’actual candidata. A la segona volta no hi va haver dilema entre esquerra o dreta, a Chirac, un candidat liberal conservador el va votar el 80%, és a dir els seus, i encara que fos amb el nas tapat, els socialistes, els comunistes, els sindicalistes i fins i tot algun incaut que no tenia intenció de votar i que passant per allà va intuir que davant la possibilitat del feixisme, el que fos.
¿Mai més? Aquesta és una versió 2.0 d’aquella elecció maleïda, però el dilema és el mateix. Per un costat el Front Nacional de la mà de Marine Le Pen ha suavitzat el discurs amb el canvi de generació. Ja no neguen l’holocaust alemany, només oculten les implicacions que a França li van donar entrada,i amb el fracàs de la UE i sobretot la crisi econòmica mantenen un discurs ultranacionalista i xenòfob que criminalitza en funció de la raça, la religió, o la procedència.
Quatre de cada deu francesos poden acabar escorant el seu vot cap al feixisme incipient. ¿Què fa l'esquerra radical cargolant el seu discurs sense aclarir cap on orientar el vot?
A l’altre costat, Emmanuel Macron no és l’ombra de Chirac. Amb un programa que pesca en la socialdemocràcia i en l’economia liberal, es fa difícil situar-lo a l’esquerra o a la dreta.
Per això, el gran dubte és si serà capaç d’aglutinar els vots que van quedar a la cistella de candidats ara descartats a un costat i a l’altre. Malgrat no tenir una estructura de partit sòlida, no sembla que els hereus de la revolució en un país de cultura política sòlida, li puguin girar l’esquena. Però les enquestes no li atorguen la diferència amb què en aquella altra ocasió els vots li van dir a Le Pen pare que França no era país per a feixistes.
¿Mai més? Aquelles eleccions no van aparcar el feixisme incipient. En el millor dels casos, quatre de cada deu francesos poden acabar escorant el seu vot cap allà. ¿S’ha perdut la memòria? ¿Què fa l’esquerra radical cargolant el seu discurs sense aclarir cap on orientar el vot? En una elecció on torna a aparèixer el pirateig informàtic en forma d’atac a Macron, tot acaba recordant el calvari electoral de Hillary Clinton, encara no aclarit.
¿Mai més? Les enquestes d’opinió conegudes fins avui donen favorit Macron, fins i tot amb marge per pensar que un error no canviarà el resultat. Però, alerta, coneixem el passat. Ningú donava vencedor Donald Trump i va guanyar. Ningú va pensar que el brexit seria majoritari i ho va ser. Ningú va creure tampoc que Hitler arribaria al poder a Alemanya i els comunistes van decidir no recolzar alternatives per evitar-ho. Salvant les distàncies que faci falta mirem-ho ara d’aquesta manera: encara que Le Pen no guanyi, la seva força apunta a inquietuds del passat.
Com en tots els altres casos el que passi aquest diumenge no afecta únicament els ciutadans francesos. Un eix global amb Le Pen, Putin i Trump no augura res de bo ¿Mai més? Les enquestes d’opinió diuen que França no ens girarà l’esquena. Però encara que guanyi Macron és aviat per dir-ho.