Dins del poc saludable consell que «jo m’ocupo de la 'meva' salut i que els altres se les apanyin com puguin amb les seves malalties i circumstàncies», se circumscriuen algunes de les actituds miops de persones, col·lectius i Estats envers les persones immigrants i la seva relació amb el sistema sanitari. El corrent d’egoismes que recorre molts països del món ha posat en crisi fins i tot l’Estat del benestar europeu i ha fet avançar actituds xenòfobes enfront de la riquesa que comporta la diversitat. S’aixequen murs en comptes de construir ponts, i alguns d’aquests murs són mites que menteixen sobre la realitat.
Els mites es difonen a través de rumors. L’emigració, que suposa una riquesa per l’ajuda laboral que aporta –moltes vegades en els treballs més humils i cansats, o en l’atenció dels nostres familiars més grans–, per l’increment de cotitzacions a la Seguretat Social i per l’increment de la fecunditat, és vista i atacada per algunes ments tancades com un mal que cal combatre. Celebro que existeixi la Xarxa Antirumors patrocinada per ajuntaments com els de Barcelona i Sabadell, que permet contrarestar opinions infundades respecte a la utilització dels serveis sanitaris.
La població emigrada fa servir quatre cops menys els serveis sanitaris que l’autòctona, perquè venen els més joves i saludables. Davant del rumor sobre la despesa que suposa la població immigrant, les dades diuen que visita menys els especialistes, consumeix menys medicaments i és hospitalitzada en menys ocasions i amb costos més baixos.
Davant d’aquesta realitat, el decret llei 16/2012 de Rajoy va limitar per primera vegada l’accés als serveis sanitaris des que Ernest Lluch va instaurar a Espanya el sistema de sanitat pública universal. D’un dret de ciutadania a la sanitat es passava a convertir les persones en assegurades o no. Aquest decret i les limitacions assistencials a persones i famílies immigrants ha comportat el naixement d’un moviment de desobediència civil d’usuaris i usuàries i de treballadors i treballadores del Sistema Nacional de Salut (www.yosisanidaduniversal.net) amb el grup a Catalunya PASUCat. Aquests grups, juntament amb Metges del Món, han impulsat el Registre Estatal per a la Denúncia de l’Exclusió Sanitària (REDES), elaborant i difonent guies per enfrontar l’exclusió i la segregació.
La doctora Blanca de Gispert, que assisteix a Trinitat Vella, i el doctor Carlos Losana, pediatra al Poblenou, han assenyalat la falta d’informació sobre els seus drets que tenen molts immigrants per part de professionals d’atenció sanitària, tot i que des del 2015 hi ha hagut canvis en moltes comunitats autònomes i ajuntaments, que han modificat l’exclusió que emanava de la llei estatal.
Sempre, les xarxes ciutadanes cooperant federalment per damunt dels estats centralistes. Mentre es continua instant a derogar aquest decret excloent, hem de constatar que la sanitat universal no és un favor bonista, sinó un dret de ciutadania que ens convé a tots els éssers humans.