He vist a la premsa un anunci de matalassos. Més precisament, de «'colchones'». Perquè l’anunci era en castellà. Si m’he aturat davant aquesta oferta, no ha estat perquè aquests dies estigues pensant a comprar-me’n un de nou. Senzillament, perquè acostumat a considerar els matalassos com a objectes més aviat modestos, m’he trobat que alguns models s’identificaven amb sigles que feien una certa impressió. Un matalàs s’havia batejat ML700 i s’apuntava l’èxit creixent de les sigles. «'Estamos rodeados'», que diria, en castellà, una pel·lícula de cow-boys. Fullejo el diari i hi trobo ràpidament UAB, ACE, IPC, CCOO, PIB, ECC, FICOMIC...

Tornant al matalàs, ML700 fa saber que, entre altres coses, elimina els punts de pressió d’una manera correcta i específica per a cada part del cos gràcies a cinc zones de descans diferenciades i cada àrea del matalàs està concebuda per satisfer les necessitats ergonòmiques...etcètera. I són molt importants el «conos visco-

elásticos».

Tot això m’ha fet pensar en un moment molt especial de la meva vida. Anava a peu amb Camilo José Cela per Pirineu i abans de començar a pujar el port de les Ares ens vam quedar a dormir en un hostal. Més precisament, en un gran paller. Res de matalassos ergonòmics. La palla s’amuntegava fins al sostre del cobert, i ens hi enfonsàvem. Ens van deixar una espelma per enfilar-nos-hi, procurant que no s’encengués el paller i nosaltres a dins.

«Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla», avisa una dita catalana. He de dir al lector que aquells dies ens estàvem enfilant pel Pirineu sense rendir-nos a la mandra. I de fet, escalar la muntanya de palla que arribava fins al sostre de l’alta pallissa demanava una certa moral. Els peus relliscaven i calia, quan la palla cedia sota els peus, tornar a intentar construir un estret taüt de palla per poder passar-hi unes hores fins al matí.