Després de mesos de preparatius el nou partit, amb un nom que encara no està decidit, ha vist la llum. L’assemblea fundacional ha elegit una direcció capitanejada per Ada Colau i Xavier Domènech, els líders que van conduir a l’èxit l’indefinit projecte que va guanyar, primer les eleccions municipals a Barcelona aconseguint l’alcaldia i més tard les generals, convertint-se en primera força política a Catalunya. I han consensuat un projecte polític que es declara republicà, partidari de l’economia col·laborativa, de la reforma fiscal i de reduir les desigualtats i procliu a la celebració d’un referèndum a Catalunya, encara que no de trencar amb Espanya sinó de mantenir-s’hi en un marc de respecte a la plurinacionalitat.
No obstant, no ha resolt les qüestions més problemàtiques per al seu futur: la relació amb Podem i la seva posició en un referèndum d’autodeterminació que podria no ser acordat. La negativa de Podem a integrar-se en el nou subjecte polític manté la fragmentació de l’espai i redueix les seves expectatives electorals, especialment en les generals, una cosa de la qual és molt conscient la cúpula estatal de Podem, que advoca per l’entesa.
I la indefinició respecte a la posició en el referèndum manté la unitat de l’únic partit en què encara conviuen federalistes, confederals i independentistes. D’aquí surt la vaguetat de la seva fórmula «sobiranies compartides». ¿Podran resoldre-ho tot plegat sense trencar-se?