E l 21 de març entràvem a la primavera. El 22 nevava a Madrid com jo no havia vist nevar des de nena. El 23, podies sortir al carrer en samarreta.
Quan Radio Futura cantava la cançó 37 grados se suposava que parlava tant de la temperatura corporal com de la calor. Aleshores aquella era la màxima temperatura a la qual es podia arribar a Madrid. La cançó es va publicar el 1987. Ara, 37 graus a l’estiu seria un oasi. A l’estiu només es disfruta alguna nit i a primeríssima hora del matí, perquè sumem quatre estius seguits a Madrid amb temperatures que al centre superen els 44 graus al migdia. Suposo que amb això qualsevol escèptic hauria de convèncer-se que el canvi climàtic sí que existeix. Però, per si li sembla poc, li diré que un grup de 2.000 científics d’arreu del món (l’IPCC) fa més de 25 anys que investiguen i conclouen que el canvi climàtic és un fet.
Donald Trump firmarà aquest dimarts una ordre executiva amb la qual revertirà gran part de les polítiques mediambientals del seu predecessor, Barack Obama. L’objectiu –diu ell– és potenciar la producció energètica i la creació de llocs de treball. L’ordre rescindirà almenys sis mesures aprovades per Obama.
Les persones que neguen l’existència del canvi climàtic, o bé no tenen informació, o bé, i sobretot, tenen interessos per negar-ne l’existència. Però fins i tot si creguessin que el canvi climàtic no existeix, ¿no n’hi hauria prou amb el dubte raonable per pensar que val més no arriscar la fam de demà a canvi d’unes poques engrunes de pa d’avui?
Per si tot això fos poc, no sembla que aquestes engrunes hagin de donar ni per a mig pastís. No existeix un interès massiu per part de la comunitat inversora a abraçar projectes intensius en capital, socialment mal vistos i amb retorn incert a mitjà termini. I una nova generació d’empreses ja han invertit molt en solucions renovables, eficients i de mobilitat elèctrica, que és just el que reclama el món, inclosa una bona part dels ciutadans americans.
Però sembla que al president taronja l’únic que li importa és la seva pròpia opinió i els seus propis interessos. I les conseqüències futures directament –usaré un pabloiglesisme– l’hi bufen. Un comportament típicament psicopàtic.
El professor Kevin Dutton, de la Universitat d’Oxford, autor de La sabiduría de los sicópatas, ha realitzat un estudi en què determina el nivell de psicopatia d’alguns dels personatges històrics més rellevants de tots els temps. Aquest estudi es basa en un test psicomètric estàndard, el PPI-R, que mesura la quantitat de trets psicòpates de cada personalitat estudiada. Les puntuacions dels candidats es basen en vuit trets, entre els quals s’inclouen l’absència de por, les respostes a l’estrès i la fredor.
Trump va obtenir 171 punts, dos per sobre d’Adolf Hitler.
Escriptora.